Que visquin els Whiskyn's!

Si no ens ho haguessin dit abans, pocs dels presents hauríem endevinat que el concert que Whiskyn's va fer dissabte a la nit a la plaça del Mercadal del seu Reus era l'últim (tot i que ara sembla que no, que encara en faran almenys un altre a Alcover el 17 d'octubre) d'una de les bandes catalanes amb una trajectòria més dilatada. La posada en escena –sense gaires més artificis que la d'un bolo normal–, el repertori –poc donat al remember, en què van faltar èxits com ara Cada cop que te'n vas o Com m'agrades–, la reacció del públic, en general més expectant que entregada, els inacabables tres quarts d'hora de retard, mal justificats en una màquina de cafè espatllada... no són els ingredients que, a priori, hom podia imaginar per al punt i final d'un grup que va néixer el 1992, en ple boom del pop-rock català, i que a poc a poc, havent perdut els collons pel camí, amb els anys ha anat madurant a mesura que es feia un lloc d'honor dins d'un panorama musical cada cop més ramificat. Només la presència puntual d'un grapat d'artistes convidats a dalt i a baix de l'escenari –des de Cris Juanico fins a Lluís Gavaldà, o Jofre Bardagí, Josep Thió i Miquel Abras– i les constants al·lusions de Joan Masdéu a l'amor que els professava –a ells i al públic– sortirien així d'un guió rígid interpretat amb energia i professionalitat, però poques concessions a la malenconia –només la presència en el primer bis de Cesc Solé, un dels fundadors de la banda–, la imaginació o la disbauxa.

La plaça, això sí, era ben plena, i ho va ser fins al final. Potser no de fans acèrrims –que també hi eren, i van gaudir d'allò més des de les primeres files–, però sí de reusencs de totes les edats que exercien com a tals, i que tot i que no coneixen moltes cançons dels últims àlbums –la base del concert– volien assistir al comiat d'un dels seus millors ambaixadors els últims anys. Lògic, així, que només al principi reaccionessin tal com era d'esperar –amb On, la cançó de l'estiu de TV3– i no ho tornessin a fer fins gairebé al cap de dues hores, primer amb un esperat Lila i després amb la traca final, Reus i Balla. I vaja si va ballar el Mercadal... Bé està allò que bé acaba, i els Whiskyn's han acabat en un dels moments més dolços. El retir que tots voldrien, vaja. Ja ho va dir Titot: «Que visquin els Whiskyn's!»