música

Esclat a Balaguer

va esclatar a Balaguer com vuit dies abans havia fet al paranimf de la Universitat de Cervera. Es tracta d'uns arranjaments musicals de molta qualitat sobre melodies populars d'origen àrab i andalusí que oxigenen i renoven el repertori de cançó coral del país. És un espectacle que, si gira, pot deixar petja arreu del país. Difícil de repetir si no és amb el conjunt amb què s'ha ofert aquesta vegada, perquè exigeix un cor flexible, bons solistes vocals, instrumentistes capaços i direcció impecable, com va ser el cas.

Xavier Puig, en un escrit que titula Ressons de l'Al-Andalus, explica que bona part de les melodies del programa es troben recollides per Pedrell, Higini Anglès, l'Obra del Cançoner Popular i Josep Crivillé, i que «han estat tradicionalment ignorades, ja sigui per les seves dificultats vocals, comprensives (fugen del diatonisme dels modes clàssics), o per raons culturals i polítiques, i s'ha tendit més al repertori popular estàndard, de caire centreeuropeu, basat en històries pirinenques». I d'aquestes melodies que s'haurien pogut donar amb criteris històrics, quasi despullades, amb veu i algun instrument de corda, en va sorgir la idea de confiar-ne els arranjaments a tres compositors actuals, la qual cosa va donar lloc a «versions noves, de llenguatge contemporani, per a cor mixt, cantaors solistes i grup instrumental». Les dues primeres, una Cançó de llaurar originària de Biosca (Segarra) i Casament desfet per una desgràcia, de la Ivorra també segarrenca, arranjades, respectivament, per Xavier Puig i Josep Lluís Guzman-Antich, ens van fer entrar instantàniament a la glòria, on la cantaora Sílvia Pérez Cruz ens va commoure amb un «plorava» quasi engolit i matisat fins a la mil·lèsima. Feliu Gasull, l'altre compositor i també integrant del conjunt instrumental, va confegir una obra ben contemporània amb el pretext del tema Cançó de pandero, provinent de Tàrrega, i que va sonar amb una rotunditat rítmica i tímbrica excepcionals. Una flor prompte és marcida, de Marçà (Priorat); un Testament d'Amèlia de melodia diferent de la més divulgada, de l'Aleixar (Baix Camp); la Jota i fandango, de Tortosa, i un Comte Arnau són les que destacaríem d'un conjunt de propostes totes interessants. Els cantaors foren la mencionada Sílvia Pérez Cruz i Eliseo Parra. Els instrumentistes, a més de l'esmentat Gasull a la guitarra, foren Olvido Lanza, violí; Igor Cortadellas, oboè; Dimitri Psonis, buzuki, santur i percussions àrabs, i Xavier Puertas, contrabaix. Tots òptims, així com el cor.

Programa: Arranjament de cançons populars de la Catalunya Nova, València i Mallorca d'influència àrab i andalusí. Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida. Direcció de Xavier Puig. Lloc i dia: Església de Sant Domènec de Balaguer. 27 de Setembre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El festival Lloret Negre entregarà el premi honorífic a Anna Soler-Pont

LLORET DE MAR
cinema

‘Segundo premio’, ‘Marco’ i ‘La estrella azul’ són preseleccionades a l’Oscar

barcelona

El Canal presenta un programa d’una trentena d’activitats a la tardor

SALT
Peter René Pérez i Lucija Stojevic
Protagonista i directora de ‘Pepi Fandango’

“Els que hem sobreviscut als camps ens sentim culpables”

Màlaga
ART

Paula Artés rep el premi Art Nou per ‘Energia submergida’

Barcelona
ART

Dels enigmes d’Alícia a la carnalitat de Rubens

Barcelona

Una vintena d’actes pel 50è aniversari de la mort d’Aurora Bertrana

GIRONA
ANIVERSARI

Gegants, bigotis i galetes pels 50 anys del Teatre Museu Dalí

Figueres
CINEMA

‘Casa en flames’ supera ’Alcarràs’ i és la pel·lícula en català més vista l’última dècada

BARCELONA