Nova vida a Guimerà

Àngel Guimerà serà el dramaturg estel·lar la temporada vinent al TNC. Al costat de la nova mirada de Maria Rosa, dirigida per Carlota Subirós, es desplegarà un estol d'activitats que permetrà incorporar les descobertes del dramaturg més internacional català del segle XX (amb el permís de Benet i Jornet, Sergi Belbel o Jordi Galceran) que expliquin les pulsions dels seus personatges. En la tercera temporada, Xavier Albertí s'ha marcat el repte de ser més públic que mai i facilitar al màxim la fidelització de públics. Per això, es poden adquirir els abonaments personals i intransferibles de sempre però també uns de tarifa plana: els menors de 35 anys només hauran de pagar 69 euros per a setze espectacles; els altres, només 99 euros.

Una altra de les novetats enguany del TNC és que molts dels seus muntatges té prevista gira. Un exemple és la mateixa Maria Rosa, però també el musical Molt soroll per no res, en el qual Manu Guix i Àngel Llàcer fan una versió esbojarradament plena d'equívocs amb Loll Bertran, David Verdaguer, el mateix Llàcer, Màrcia Cisteró i Albert Triola. Amb Teatro de la Abadía es produeix El público, de García Lorca, amb direcció d'Àlex Rigola. A l'equip, Nao Albet, Laia Duran, Pau Roca (membres d'Incerta glòria) al costat d'actors de l'escola de l'Abadía. També girarà el Don Joan de Molière, que s'impulsa des de La Brutal. David Selvas ho dirigeix i Anna Azcona, Julio Manrique i Lluís Marco, al repartiment.

Albertí trenca una llança per El professor Bernhardi, d'Arthur Schnitzler, una peça tan desconeguda com reveladora amb personatges que són capaços de variar la seva ideologia per no ferir el seu orgull. Hi intervenen Lluís Homar, Joel Joan, Joan Negrié i Manel Barceló, en un ampli repartiment. La gran aposta per la dramatúrgia contemporània és Victòria, de Pau Miró. Un encàrrec amb Emma Vilarasau de cap de cartell i amb les idees republicanes amagades en ple franquisme. Noms il·lustres com Carles Santos (“que trenca el seu piano personal”, avança Albertí) a Patetisme il·lustrat o Joan Baixas, que fa una acció amb l'artista plàstic Cildo Mereides. Carme Portaceli provoca la trobada de tres bèsties com són Sol Picó, Míriam Iscla i Maika Makovski a Només són dones. Finalment, Pep Tosar es planteja fer una dramatúrgia amb obres de Txèkhov com La gavina a Qui bones obres farà. A més del Tosar, hi ha Àurea Márquez al cartell.

Accions puntuals. L'espectacle itinerant La naturalesa i el seu tremolor, que fa una versió específica pels racons del TNC. Només hi ha cabuda per a 160 espectadors, en 4 sessions! Albertí recupera la commovedora Nadia (que es va poder veure al Grec 14 al CCCB). El concert de Deu DeVeu, popularitzats per la seva participació al Oh, happy day, fan un concert únic a la Sala Gran el 9 d'abril.

La política agressiva de preus ha de servir per corregir, d'una vegada per totes, la justa assistència. Es calcula que aquesta temporada s'arribarà als 105.000 espectadors, uns 4.000 menys que l'edició passada. En ocupació, haurà baixat fins a un 56% (quan històricament el TNC sempre estava per sobre del 70% fins fa uns quatre anys). Albertí admet que part de la culpa és haver volgut allargar més l'explotació dels espectacles: “L'art de la comèdia va fer 30.000 espectadors en 8 setmanes a la Sala Gran. Si s'hagués fet 7 setmanes, com era habitual, l'ocupació hagués estat del 90% en comptes del 70%”, raona. Un altre canvi: els alumnes de l'Institut del Teatre es vincularan a projectes per separat i, per tant, no es repetiran les aventures de Lo cantador (2014) o Tirant lo Blanc (2015) sota el nom d'ITNC.

El TNC construeix una programació familiar sense produir: circ contemporani amb Capa dels Eia, accions per a nadons (Bítels per a nadons amb la petita Malumaluga) i el globus màgic de Tripula i els Farrés Brothers.