motacions
màrius serra
Sugranyós
Fa quinze dies em vaig referir als cardelussos i cardelusses, un insult local de baixa intensitat que a Peralada equival a titllar algú de babau, tòtil o curt de gambals. Com que Cardelús és un cognom, l'origen d'aquest ús peraladenc segurament ens remetria a algun vilatà que es deia Cardelús i era poc espavilat. El fenomen no és nou. Alguns cognoms fan fortuna i es lexicalitzen. Els més estudiats són els epònims, que parteixen d'un personatge famós (el pilot Emerson Fittipaldi, per exemple) i acaben designant tots els conductors que van de pressa (ser un fittipaldi). Però també hi ha epònims originats en desconeguts, com el tal Cardelús. Al seu interessantíssim diccionari El valencià de sempre (Bromera), Eugeni S. Reig recull el terme sugranyós, definit com “que porta els cabells llargs però d'una manera desarreglada, desordenada, penjant-li blens greixosos per totes parts”. Una imatge rastafàrica que Reig encara matisa més quan diferencia sugranyós de descabellonat. El segon apel·latiu significa “portar els cabells rebolicats perquè no s'han pentinat, però poden estar nets i ben tallats”. Sugranyós, o la variant sucranyós, implica manca d'higiene. Si els cardelussos són privatius de Peralada, Reig afirma que els sugranyosos ho són del seu Alcoi natal –“no l'he oït a cap altre lloc”– i aventura que potser “l'origen deu estar en algú a qui deien Sugranyes de cognom i que ara tothom ha oblidat”. És probable que, igual com rere Cardelús hi planava l'ombra motivacional del mot cardat, la motivació de lexicalitzar Sugranyes guardi alguna relació amb les grenyes.