Antoni Pitxot

‘Tramuntana mineral'

Aquest és el títol d'una pintura d'Antoni Pitxot, que ens va deixar el passat 12 de juny, als 81 anys, i que il·lustra molt bé el tarannà d'aquest pintor fidel a la seva terra i a l'amistat amb Salvador Dalí. L'endemà, tot Cadaqués vivia el dol d'un dels seus prohoms, a qui el Museu de Cadaqués dedica l'exposició d'estiu, a cura de Montse Aguer, una reflexió sobre l'artista i el seu lloc. Darrerament, diversos homenatges i exposicions havien contribuït a parar atenció a l'obra d'Antoni Pitxot, com l'exposició que va tenir lloc l'any passat a Can Framis a la Fundació Vila Casas.

La fragilitat de les pedres

El Museu de Cadaqués aplega un conjunt d'olis de Pitxot aportats per la família Dalle Molle, datats entre el 1963 i el 1989, que exhibeixen la millor qualitat pictòrica de les seves obres, una època en què li preocupa obtenir el màxim refinament per comunicar la fragilitat d'aquestes pedres de Cadaqués, que ell compon i afaiçona fins a fer-ne figures humanes, models femenins, autoretrats, xiprers que foraden el cel o donar la visió d'un mar petrificat. Antoni Pitxot es fusiona en el paisatge en els seus autoretrats petrificats fins a formar part d'aquesta arqueologia mineral, fruit de la contemplació i de la vivència més profunda del lloc. Per Antoni Pitxot: “Aquestes pedres són un mitjà per expressar l'aridesa, la duresa, la violència i la fragilitat de la vida. Una pedra és tot al contrari de la decoració i del decorativisme. Posseeix tot el llenguatge i les possibilitats tàctils cromàtiques de les quals tinc necessitat d'explicar, sobretot perquè visc tot l'any a Cadaqués.”

Secrets màgics per pintar |

L'exposició al Museu de Cadaqués homenatja l'amistat d'Antoni Pitxot amb Salvador Dalí amb fotografies de Melitó Casals i amb un conjunt de dibuixos de Dalí procedents del llibre 50 secrets màgics per pintar (1948), un tractat de pintura escrit per Dalí, a imitació dels antics, qui l'any 1973 escriu al text Pitxot, nova paradoxa: “Ell empra la tècnica de pintura veneciana. Els venecians se'n servien per pintar la sumptuositat dels velluts i sederia dels teixits més delicadament vegetals. Pitxot fa servir la mateixa tècnica per pintar les pedres més violentes. El resultat és la sumptuositat de les sedes i els velluts minerals.”