En record d'Oriol Solé Sugranyes

Fa gairebé quaranta anys que Oriol Solé Sugranyes –només en tenia 28– va ser enterrat al cementiri de Bor, a la Cerdanya, no gaire lluny d'on havia estat detingut tres anys abans al costat de Josep Lluís Pons Llovet, que també l'acompanyaria en l'espectacular evasió que a la presó de Segòvia va organitzar ETA. Se'n van escapar 29 presos, que caurien a la frontera, prop d'Auritz (Navarra), per un problema de descoordinació amb el guia que els havia de fer passar a França. Dins les XII Jornades Ofensiva Contra l'Oblit i de la XVII Marxa d'Homenatge als Maquis, el col·lectiu A les Trinxeres va retre un homenatge a Oriol Solé i van col·locar una placa damunt de la seva tomba al petit cementiri de Bor. L'escultor Jordi Martí, Natx, va fer una peça amb el fragment de la cançó Me n'aniré a la muntanya, de Quico Pi de la Serra, que agradava a l'Oriol, tal com va recordar el seu germà Jordi, també activista del MIL: “No vull ser oficinista, ni paleta, ni manyà; / sols deixaré la guitarra per l'eina d'anar a caçar. / Però si s'acosta una guatlla la deixaré continuar, / que la bèstia que jo caci no serà d'aquest volar. / Serà verda i molt traïdora, molt me n'hauré de guardar, / pitjor que el llop i la fura, l'escurçó i el relliscar, / pitjor que una nit sense arbres, pitjor que el fred i la fam. / Que la bèstia que jo caci no serà d'aquest volar / i amb la guitarra l'espanto, però no l'arribo a matar.”

Més de cent persones, la majoria joves dels col·lectius llibertaris convocants, es van reunir al voltant de la família Solé Sugranyes mentre el violí d'Elies Porter es combinava amb la lectura de poemes d'alguns presos bascos que rememoraven el final de l'Oriol, així com un text del seu company Jean-Marc Rouillan, alliberat a França després de 28 anys tancat, molts d'ells en règim d'aïllament.

Enmig de presentacions de llibres, concerts de música, debats i conferències, els joves d'A les Trinxeres van fer diverses excursions, com la que va fer enfilar-nos al coll del Moixeró, on els germans Jordi i Oriol Solé i Josep Lluís Pons van passar l'última nit abans que els dos últims fossin detinguts. La gespa i la terra de Bor fan encara més lliure l'Oriol.