guerrilla corner
mar jiménez
El buit de Jeff Koons
Koons és una figura del món de l'art per als que volen convertir la cultura en una màquina de rendibilitat i no pas en una font de reflexió
Si hi ha alguna imatge que il·lustra bé la decadència de la societat postcapitalista, la del capitalisme de l'1%, és la de les curses el primer dia de rebaixes. Aquest és el retrat d'una societat en la qual s'ha fet creure a la ciutadania que les rebaixes són un regal per a les classes populars, que ja som una gran majoria des que la classe mitjana va començar a extingir-se per les decisions de l'1% que amb les metralletes subministrades des de Brussel·les i Washington continua disparant contra els fonaments de la societat del benestar.
En aquest món postcapitalista, el rei Mides de l'art modern és el nord-americà Jeff Koons, famós per les seves escultures pròpies de la cultura McDonalds, a qui el Guggenheim de Bilbao dedica la retrospectiva que prèviament va passar pel Whitney Museum i el Centre Pompidou. “Amb la seva obra única, inconfusible i innovadora, Jeff Koons s'ha convertit en una de les figures més destacades de l'art del nostre temps”, anuncien al Guggenheim. En efecte, Koons és una de les figures més destacades de l'art, però per la seva capacitat per vendre tiquets, esdevenint la nineta dels ulls dels que volen convertir la cultura en una màquina de rendibilitat i no pas en una font de reflexió crítica. Temptació mercantilitzadora que, dit sigui de passada, era en la ment dels responsables polítics del Macba i s'havia deixat veure en algunes de les decisions preses les últimes setmanes, però que el canvi de color a l'Ajuntament de Barcelona pot aturar.
Si faig referència a Koons com a exponent d'aquest sistema econòmic decadent és arran de la lectura de 10:04 (Reservoir Books) de Ben Lerner, poeta i novel·lista nord-americà conegut per l'aclamada Saliendo de la Estación de Atocha. 10:04, una genialitat, amb tot el que això comporta. Un llibre sense argument, una novel·la fragmentada que qüestiona les barreres entre ficció, autoficció, paròdia i realitat, entre escriptura i imatge, entre present i passat. Una novel·la que aborda qüestions com la inseguretat i els problemes d'identitat al Nova York de 2012, de com la solidaritat ha de vèncer l'individualisme, de la fluïdesa que impera en les relacions personals, d'amistat i de parella, i que també fa referència, en un passatge genial, a la frivolització de l'art. “Obre els ulls, va dir: el que tenia a les mans eren trossos d'una escultura canina de Jeff Koons feta amb globus i destrossada, una de les primeres, vermella. Va ser meravellós veure una icona del comercialisme del món de l'art i l'estupidesa valorada feta miques; va ser meravellós tocar els trossos de l'acabat metàl·lic, veure l'interior buit d'una obra de superficialitat voluntària.” El buit de Koons, metàfora del buit d'una societat contemporània que fa de les rebaixes una festa popular que Lerner radiografia de forma genial en un estil que recorda el millor Vila-Matas.