cultura

BIENVE MOYA

DIRECTOR DEL CAMPUS JOAN AMADES DE CULTURA POPULAR

“El ritual és essencial en la festa”

“La cultura popular és més viva que mai”

“Ha d'entendre la voluntat socialitzadora de la festa”

Premi Nacional de Cultura.
Premi Nacional de Cultura en la categoria de Cultura Popular (2009), ha invertit la vida en la recuperació de les festes populars arreu del país. Va ser un dels iniciadors de la xarxa de teatres públics de Catalunya i membre de la delegació de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, per a la recuperació de les festes de la Mercè.

La setmana vinent, Sant Quintí de Mediona es convertirà des de dijous fins diumenge en la capital catalana de la cultura popular i tradicional, amb la celebració de la segona edició del Campus Joan Amades. Bienve Moya dirigirà aquest campus, que s'ha organitzat intercalant la divulgació i la reflexió amb la part lúdica i festiva del folklore.

Com neix la proposta del Campus Joan Amades?
Neix de la voluntat de donar a conèixer la festa en les seves interioritats i els valors socials, d'expressió artística... i sobretot per reivindicar tot això i arribar a persones que ja tenen elements propers o que estan lligades d'alguna manera a la cultura popular.
Per què es fa a Sant Quintí de Mediona?
Perquè Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) és una població on un elevat percentatge de la població està interessada en la cultura popular a través de la festa. Sant Quintí és una població del Penedès i el Penedès té un model festiu tan genuí que ha donat la base del model festiu a moltes altres poblacions del país.
Quin és l'estat de salut de la cultura popular?
Des de principi del segle XX hi ha un corrent lligat als moviments progressistes que predica que els elements de la cultura popular estan en decadència. El fet és que ha passat el segle XX i el segle XXI i hi ha més practicants que mai a les agrupacions de balls populars.
Quin tipus de gent s'integra als balls populars o s'interessa per aquest tipus d'associacions?
Generalment són part de la població activa, d'entre 20 i 50 anys. Amb aquest context només podem dir que la cultura popular és més viva que mai.
És important que aquestes persones tinguin formació sobre la història del ball o la tradició que practiquen?
No és essencialment necessari. Hi ha molta gent que practica el futbol o el ciclisme i no en coneixen la història i això no els distreu de la seva pràctica ni els fa pitjors en el que fan. La cultura popular es practica pel plaer de practicar una forma viva i local de participar del lleure i de la festa.
Com definiria la festa?
La festa és un alliberament cap a la utopia de no treballar, que necessita l'embolcall del ritual perquè tant el poder com l'home en si mateix el puguin controlar, tant en l'espai físic com en l'espai mental. És evident que el ritual és essencial en la festa.
Què hi trobarem, de tot això, en el campus que comença dijous?
En cada una de les pràctiques que hi ha programades hi haurà aquesta reflexió de fons, ja que la idea és treballar des del vessant socialitzador de la festa.
A qui va dirigit el campus?
Sobretot a educadors: mestres, monitors d'esplai i de centres cívics, a les agrupacions de balls populars...
Té sentit dirigir-se a l'escola per difondre i promoure la cultura popular? Com ho pot integrar l'escola?
Els segles XX i XXI, a l'escola li hem encarregat la tasca de ser socialitzadora i l'escola ha d'entendre que la festa no és gratuïta, no és superficial, sinó que té una voluntat socialitzadora que ve de molt antic. Això vol dir que els mestres han de viure i conviure amb les disfuncions que provoca aquest tipus d'escola. Per això, els mestres que es plantegen aquestes disfuncions sempre ho tenen més difícil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.