Retrobat rock català
Músics d'Els Pets, Sopa de Cabra, Sangtraït i Lax'n'Busto reviuen els seus anys més gloriosos amb La Banda Impossible, en l'últim tram del Canet Rock
Nit d'afirmacions –i reafirmacions– generacionals, la d'abans-d'ahir al Canet Rock. Primer, la de l'Elèctrica Dharma i Comediants, que van recordar les seves conquestes del carrer tot revifant la seva col·laboració en el Canet Rock de fa 40 anys. Després, i ja de matinada, la de grups hereus del mestissatge com Els Catarres, La Pegatina, Oques Grasses i Txarango, amb gran capacitat per sintonitzar amb uns espectadors molt joves que, dissabte, representaven el gros del públic del Canet Rock. I, finalment, una reafirmació que s'ensumava força necessària per la consciència d'alguns dels protagonistes. La reafirmació de la generació del rock català dels noranta, que, per via d'un concert irrepetible com el de La Banda Impossible, va cicatritzar velles ferides, va apaivagar recels i va donar enfocament al passat.
Una celebració en tota regla, instigada pel Canet Rock, que va deixar estampes històriques com ara la de Pemi Fortuny i Salva Racero, els dos cantants que ha tingut Lax'n'Busto, cantant per primer cop plegats –i amb l'ajuda de Gerard Quintana– Miami beach; Quim Mandado (Sangtraït) i Jofre Bardagí (Glaucs) abordant Portadora d'ànimes, dels de la Jonquera; Cris Juanico i Natxo Tarrés, de Gossos, portant al seu terreny l'èpica El vol de l'home ocell, també de Sangtraït; Lluís Gavaldà i Tarrés –amb Alguer Miquel, de Txarango– interpretant el Corren, de Gossos, i l'all-star band al complet –amb altres protagonistes d'aquella dècada prodigiosa com ara Joan Reig, d'Els Pets; Pemi Rovirosa i Jesús Rovira, de Lax'n'Busto; Oriol i Roger Farré, de Gossos; Josep Thió, de Sopa de Cabra; Toni Xuclà, i Martín Rodríguez, de Sangtraït– botant de valent amb el Bon dia d'Els Pets.
Una festa en què van sonar també cançons com ara Ei, Joan (Ja t'ho Diré), Camins i L'Empordà (Sopa de Cabra), i Mai diguis mai a un mai (Lax'n'Busto), en què es va recordar Carles Sabater (Sau), Marc Grau (Els Pets) i Ninyín (Sopa) i durant la qual es van veure els músics –sobretot Pemi Fortuny, que tornava a cantar davant d'una gran audiència gairebé una dècada després– disfrutar com si fossin marrecs.
Qui tampoc semblava passar-s'ho malament va ser, just abans, el trinco Josep M. Mainat, parodiant una vella rockstar amb una Telecaster que amb prou feines va rascar i cantant en públic dècades després cançons de La Trinca com ara La faixa i Com el Far West no hi ha res. “Veurem mai La Trinca al Canet Rock?”, preguntava després aquest diari a Gemma Recoder, directora del festival. “M'encantaria, però no és a les nostres mans. De moment ja hem aconseguit fer cantar en Mainat, i això ja ha costat molt.”
20.000 persones i “cap queixa”
Més que satisfeta va comparèixer Gemma Recoder, directora del Canet Rock, en la roda de premsa de valoració del festival, passades les quatre de la matinada. “No hem tingut cap queixa, tenim un públic molt fàcil i gens problemàtic”, deia orgullosa. Gràcies, sobretot, a una empenta en les vendes l'última setmana, el segon Canet Rock del segle XXI es va saldar amb 19.700 entrades venudes, a les quals cal sumar uns pocs centenars d'invitacions. Són 5.000 menys que el 2014, però suficients per fer un balanç satisfactori. El funcionament “perfecte” de les barres, les escasses cues per anar al lavabo i unes alteracions en l'horari anunciat de només mitja hora –handicaps de l'edició de l'any passat, de “sabor agredolç”, segons Recoder– van contribuir a l'èxit del Canet Rock 2015.
Tot indica que hi haurà nova edició l'any 2016, però la confirmació definitiva encara es farà esperar. Sí, però, que la presència exclusiva de músics catalans i el fet que hi hagi només un escenari són valors irrenunciables per a possibles edicions futures del Canet Rock. “Hi ha actualment tants festivals que, d'una manera o d'una altra, ens hem de posicionar. És cert que en el Canet Rock dels anys setanta van actuar grups internacionals com Blondie, però aquest cap de setmana mateix hi ha el Vida [a Vilanova i la Geltrú] i el vinent hi haurà el Cruïlla.”
El concert de La Banda Impossible va ser el més destacat per Recoder. “Feia dies que insistia que la gent no era prou conscient del que es veuria, ja que sabíem que seria una història excepcional. S'hi han produït unes quantes fotos de la història del rock d'aquest país.”
