Lloret mostra obra inèdita de Joan Llaverias
Una exposició a Can Saragossa ret homenatge a l'artista, de qui se celebra el 150è aniversari del seu naixement
Joan Llaverias i Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865-Lloret de Mar, 1938) és considerat el descobridor artístic de la Costa Brava, ja que va saber captar amb gran sensibilitat els paisatges d'aquesta part del litoral català. La seva passió pel mar el va llançar a recórrer en barca de vela tota la costa, des de Tarragona fins a Cadaqués i, des del mateix moment, a immortalitzar-la pictòricament en quadres. Ara, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, tres entitats –el Museu Obert de Lloret de Mar, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i el Museu Marítim de Barcelona– s'han unit per retre-li homenatge. Ho han fet amb una exposició conjunta inaugurada al Museu de Can Saragossa de Lloret de Mar, on l'artista va viure vint-i-quatre anys i va acabar morint. Després, la mostra es traslladarà a Barcelona i finalment, a principi del 2016, a la seva localitat natal, Vilanova i la Geltrú.
L'exposició, titulada Llaverias i el mar i que es podrà visitar fins a l'octubre, ofereix un recorregut per l'evolució artística del personatge i destaca sobretot perquè exhibeix molta obra inèdita, propietat de la seva família. La mostra reivindica la figura de Llaverias com a dibuixant i pintor, però sobretot com aquarel·lista. Segons escriu en el catàleg de l'exposició l'historiador lloretenc Joan Domènech, una de les persones que més ha estudiat i treballat la seva obra, “hi practicava un detallisme de bon to, n'era virtuós, feia unes aiguades equilibrades, nítides. Era dels pocs artistes que hi sabia fer correccions amb l'esponja. La transparència de les aigües la sabia reflectir de manera magistral”. Segons explica, el mateix Llaverias deia en to d'humor que “les aquarel·les li sortien tan bé perquè pintava amb aigua de mar”.
Llaverias i Lloret de Mar
L'artista va començar a estiuejar a Lloret de Mar de manera fidel a partir de l'any 1914. Primer, hi va llogar una casa al carrer Sant Pere; més tard va anar a viure al barri de Venècia, en una època on va coincidir amb Josep Carner. El lloc que va pintar més va ser Santa Cristina, tant la seva platja com la processó marítima. Així ho va plasmar en el quadre titulat La processó de Santa Cristina (1921), que ha esdevingut un dels seus quadres més emblemàtics.