Impuls per al Cogul
Tornen a posar en servei el centre d'interpretació del jaciment d'art rupestre català més emblemàtic, aturat fa 5 anys
L'1 d'agost hi faran visites guiades, i hi ha un compromís per accelerar-ne el projecte museístic
El jaciment d'art rupestre de la Roca dels Moros, al Cogul, s'obrirà al públic regularment el proper 1 d'agost. La contractació d'un guia de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural i el compromís de la Diputació de Lleida de finançar la portada de la llum al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre han desencallat un projecte que va començar el 2005, i en què van invertir 1,4 milions d'euros.
La Roca dels Moros es considera el jaciment d'art rupestre més significatiu de Catalunya. És el més citat pels especialistes d'arreu d'entre milers de descoberts. Aquest estil és únic a Europa i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1998. La Generalitat està obligada, per llei, a permetre'n la visita. El 2008 van començar les obres per construir-hi el tercer centre d'interpretació de l'art rupestre (CIAR) català. En el projecte també s'hi va incloure el desviament de l'antiga carretera, la compra dels terrenys, la neteja del conjunt pictòric i l'habilitació d'un aparcament. L'edifici i el projecte interior del centre es van enllestir en dos anys, però sols s'havia obert al públic gràcies als voluntaris de l'Associació d'Amics de les Pintures del Cogul, que en fan visites guiades gratuïtes. L'edifici està buit, llevat d'una exposició de panells, itinerant, sobre art rupestre.
Al febrer passat, ICV va fer entrar al Parlament una proposta de resolució tot denunciant-ne l'abandó i demanant la posada en marxa del CIAR. La diputada Sara Vilà considera que la Roca del Moro ha patit “el greuge territorial de sempre amb Lleida, perquè els altres dos CIAR –a Ulldecona i Montblanc– funcionen. Cal fer soroll i batallar-ho”. La resolució es va aprovar, també amb els vots de CiU, al mes passat. A més de diners per a la gestió i l'obertura al públic, exigeix al govern dotació pressupostària per al projecte museístic. Hi preveu un fris amb llum perimetral per mostrar els continguts, material didàctic i una esfera de projecció que plasma un viatge a la prehistòria.
Paral·lelament, al març passat, l'Agència Catalana de Patrimoni, l'Ajuntament i el Consell Comarcal de les Garrigues van signar un conveni. Preveuen contractar un guia per a les pintures i la portada de la llum, subvencionada per la Diputació. Però no s'esmenta l'interior de l'edifici. Xavier Eroles, gerent de l'Agència, ha explicat a aquest diari: “No volíem perdre l'estiu i ja hem contractat el guia. Començarem amb visites cada cap de setmana i, entre setmana, concertades. La idea és que també faci dinamització i crei un itinerari al voltant de la resta de patrimoni cultural de les Garrigues.” Rosa Pujol, vicepresidenta de la Diputació de Lleida, ha assegurat: “El projecte està fet i ara és sols una qüestió tècnica d'un parell de mesos.” L'ens subvencionarà amb 80.000 euros l'electricitat, pas indispensable per obrir el CIAR. El nou president del Consell Comarcal, Antoni Villas, manifesta que el CIAR és “prioritari”. Hi coincideix Jaume Mor, exalcalde del Cogul, però puntualitza: “Portem 5 anys amb bones paraules i, fins ara, ningú no s'ha mogut”.
Va ser un santuari de la fertilitat usat durant 5.000 anys
El 1907 la Roca dels Moros va ser la primera troballa d'art rupestre de Catalunya. La zona va ser utilitzada per l'home durant 5.000 anys, fins al 100 aC. Recull dues tradicions: figures naturalistes, pintades per les societats caçadores; i d'art esquemàtic, de les primeres societats agrícoles. Els especialistes consideren que probablement era un santuari dedicat a la celebració de ritus i cerimònies relacionades amb la fertilitat i la renovació. El conjunt integra 42 figures pintades i 260 signes gravats d'època ibèrica i romana. S'hi veuen figures humanes, cérvols, cabres i bous.