Crítica
À.Q
El trasbals de la pubertat
Gabriel, un jove nou vingut a l'institut, es considera admirador de la música de Belle & Sebastian. Gabriel ensenya a Leo, un jove cec, les tonalitats del grup hipster britànic. La música de Belle & Sebastian s'escolta de forma agradable. A vegades pot semblar brillant, però resulta tan lleugera que difícilment pot generar pòsit. La metàfora de la música pot marca el to d'A primera vista de Daniel Ribeiro, una pel·lícula brasilera sobre el descobriment de l'homosexualitat en plena pubertat que té com a particularitat el fet de tractar el tema de la ceguesa sense adquirir cap mena d'actitud paternalista. Daniel Ribeiro filma una obra agradable que es deixa veure, que pot resultar emotiva en algun moment, però que és incapaç de commoure.
L'encert d'A primera vista radica en la naturalitat amb què és mostrat el despertar sexual i el debat entre l'heterosexualitat i l'homosexualitat. El jove Leo no se n'adona que la seva millor amiga està enamorada d'ell perquè comença a sentir una atracció cap a Gabriel. No hi ha cap judici moral i tot plegat està exposat amb un to planer que és d'agrair. El principal defecte no radica en la forma com travessa la intimitat dels personatges, sinó a com es retrata un entorn de forma un xic estereotipada. Leo és perseguit per uns companys de classe que no dubten a fer-li bullying i a riure's de la seva situació. El to cruel que adquireixen els alumnes davant la ceguesa no fa més que incrementar la diferència entre els mals i els bons sentiments. Hi ha una estructura de guió massa codificada, massa preocupada en algunes sortides maniqueistes. La pel·lícula té dificultats per imposar-se i reclamar el lloc que li correspon com a faula sobre el trasbals que suposa la pubertat.