Tornar a l'Empordà
Sopa de Cabra va avançar ahir tres temes del seu nou disc en el primer concert de la gira ‘3, 2, 1...', que va reunir unes 6.000 persones a Sant Feliu de Guíxols
El boig de la ciutat va acudir ahir amb un quart d'hora de retard a la seva cita amb els 6.000 seguidors de Sopa de Cabra que van omplir el Guíxols Arena en el primer concert de la gira 3, 2, 1..., dins del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. La cerimònia havia començat amb el ja tradicional crit de guerra de Gerard Quintana, “bona nit, malparits!”. El somni del retorn de Sopa de Cabra es va materialitzar finalment en un intens concert que va incloure un total de 27 cançons en gairebé dues hores i mitja.
Com era previsible, va ser un concert ple de grans clàssics del grup, però també va haver-hi lloc per al present i el futur imminent de Sopa de Cabra, que va avançar tres cançons del nou disc que encara està gravant i publicarà al novembre, amb títols provisionals que no tenen res a veure amb les seves lletres: Wall, Àvia Rumba i NY Reed. Demostracions evidents que Sopa de Cabra és un grup viu i disposat a tot, també a invertir en un muntatge escènic impressionant i culminat amb una pantalla apaïsada de 30 metres quadrats, per ampliar la imatge del grup però projectar també imatges evocadores que complementaven bé els missatges del grup a favor de la llibertat i la suma d'esforços per crear un món millor i lluitar contra les injustícies i les guerres. “Independència”, va ser la sorollosa resposta del públic.
Després del mític boig van arribar altres temes de la primera etapa del grup com ara Bloquejats, Tot queda igual i No vull canviar de pell, tota una declaració de principis que va prologar la nova Wall. Un altre tema de La roda (1990), Per no dir res, va precedir un altre salt en el temps fins a Si et va bé, de Plou i fa sol (2001), per tornar sense transició als temps combatius d'El carrer dels torrats i el pop perfecte de Sota una estrella.
Lletania, Tornaré a ser lliure i Si et quedes amb mi van preparar el terreny per a un altre tema nou, Àvia Rumba, i després de Seguirem somiant, Instants del temps i Els teus somnis, va arribar la inèdita i ballable NY Reed.
Hi van estar representats tots els discos d'estudi del grup, excepte el maleït Mundo infierno. De la seva etapa ‘multinacional' a mitjan anys noranta van sonar Hores bruixes i Mala sang, per anar tot seguit enrere (No tinguis pressa) i endavant en el temps (Deixa'm dir una cosa), i arribar a una de les cançons tardanes que s'ha convertit en imprescindible per als seguidors de Sopa de Cabra: Camins, un tema amb un simbolisme evident per al grup gironí, que va obrir Plou i fa sol (2001), el seu últim disc fins ara.
Dues cançons de Nou (1998), El far del sud i Nits de glòria, van obrir una gran recta final que, després de tot un manifest vital i musical (Podré tornar enrere), va assolir la màxima intensitat emocional amb una versió acústica de Mai trobaràs i una apoteòsica L'Empordà, que cantada a cor per tot el públic va completar el gran retorn del millor grup català de rock de la seva generació, disposat a continuar sent tot un clàssic renovat i ben actiu en el tercer mil·lenni. Així ho tornarà a demostrar Sopa de Cabra en les altres dues úniques dates d'aquesta gira, divendres vinent a Les Santes de Mataró, i el 7 d'agost al Festival Internacional de Cambrils.