Rocafort de Queralt torna a lluir el celler modernista de l'arquitecte Martinell
El programa ‘Cellers cooperatius' permet rehabilitar una de les tres naus de l'edifici patrimonial
La producció de cava conviu amb l'atractiu turístic
El Camp de Tarragona ha recuperat una nova catedral del vi amb la restauració d'una de les naus del celler de la Societat Agrícola de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà). Un edifici modernista lligat al nom de l'arquitecte Cèsar Martinell i que és a les portes del centenari de la seva construcció.
La rehabilitació forma part del programa Cellers cooperatius, que des de l'any 2009 porten a terme conjuntament la Generalitat i l'Obra Social La Caixa per protegir, conservar i difondre el patrimoni cultural que suposa la xarxa de cellers cooperatius i els seus edificis històrics. Una iniciativa que, a més, l'any passat va ser mereixedora del premi Europa Nostra en la categoria de conservació del patrimoni.
“Es tracta d'una proposta que posa en contacte la iniciativa privada, l'activitat econòmica i la promoció del patrimoni”, assenyala el director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, Joan Pluma. L'edifici intensifica la seva activitat destinada a la producció de cava, a la vegada que esdevé un nou atractiu en la proposta enoturística de la comarca de la Conca de Barberà. “Farà que la gent vingui a visitar-nos i que pugui degustar uns productes locals magnífics”, hi afegeix la directora de l'àrea de negoci de La Caixa a Tarragona Interior, Maica Jané.
La Caixa s'ha fet càrrec del cost de les obres del programa Cellers cooperatius amb una inversió de 3,6 milions, dels quals tres són per a la rehabilitació i millora dels cellers i 620.000 euros més per a la seva difusió i foment. En el cas del celler de Rocafort de Queralt, l'actuació s'ha fet sobre una de les tres naus amb el reforç estructural i la restauració de les cobertes, amb una inversió de 350.000 euros.
Lluís Urgell, president de Cellers Domenys, es mostra satisfet per aquesta inversió però reconeix que caldria ara doblar-la per deixar en perfectes condicions les altres dues naus de l'edifici modernista. Un edifici que, per exemple, regalima aigua quan plou a causa de la degradació de les cobertes de les dues naus sobre les quals no s'ha actuat. “Ens podem fer càrrec de la pintura i d'altres obres de manteniment però hi ha altres problemes, com per exemple els vitralls malmesos”, reconeix Lluís Urgell
El celler de Rocafort de Queralt data de l'any 1918 i va ser una de les primeres obres agroindustrials que van ser dissenyades per Cèsar Martinell. De fet, va ser un banc de proves.
El seu disseny va permetre augmentar la capacitat de litres de vi, però el més important va ser la utilització, per primer cop, de l'arc parabòlic gaudinià com a principal suport de l'estructura de l'edifici. La idea original preveia la tradicional encavallada de fusta com a suport de la coberta, però les circumstàncies econòmiques del moment van fer canviar d'idea. El motiu: amb la Primera Guerra Mundial el preu de la fusta s'havia multiplicat per cinc.
LA XIFRA
Una ruta reivindicada però pendent de materialitzar
Durant l'acte de presentació de la remodelació del celler de Rocafort de Queralt, Lluís Urgell, el president de Cellers Domenys, amb qui la cooperativa està associada, va posar sobre la taula la possibilitat de crear una ruta turística vinculada a aquest patrimoni arquitectònic que són les catedrals del vi. No ha passat pràcticament una setmana que l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, va fer una proposta en el mateix sentit en el decurs de la inauguració de la reforma del celler de la capital de la Conca de Barberà. En el pensament de tots plegats s'hi integra també l'edifici de l'Espluga de Francolí, el de Barberà de la Conca o, ja a l'Alt Camp, el de la Cooperativa de Nulles.