Núria Graham i Blaumut, vides paral·leles

Blaumut va tornar divendres a l'escenari de Cap Roig de Calella de Palafrugell. Hi va actuar després de tan sols dos anys del primer cop. Llavors, era un grup que tot just naixia i que feia les seves primeres passes. Però val a dir que van ser unes passes de gegant. Es van convertir en un grup revelació que no ha parat de fer bolos a tots els indrets de la geografia catalana. Divendres van oferir l'espectacle de la nova gira de presentació del darrer disc, El primer arbre del bosc. Van demostrar ser un del grups de primera línia del panorama musical català ja que no hi cabia ni una agulla. Van tocar una vintena de cançons i ho van fer ampliant la banda. Si habitualment són cinc, sobre l'escenari n'hi van pujar vuit. Va sonar com mai, però alhora massa perfecte. Incongruent, sí, d'acord. Ho explicaré amb l'exemple de Núria Graham, que va actuar de telonera.

La jove promesa més sòlida de la música actual va fer una actuació brillant. Per emmarcar. En va tocar set, no en podia fer més, el protocol marcava això. Però Graham podia haver estar perfectament cap de cartell, perquè va oferir un espectacle de pop majúscul. Ho havia de donar tot, tenia mitja horeta. I sabia perfectament que hi havia mil ulls de dins i fora de Cap Roig que l'estaven observant. Amb una paret superficial de delicadesa i timidesa, sobta la potència de la seva veu i la seva música. Graham presentava el primer treball discogràfic de llarga durada, Bird Eyes. La jove cantant va ser els Blaumut de fa dos anys. Uns joves a qui tremolaven les cames perquè actuaven en un dels festivals més grans i exigents de Catalunya, Cap Roig.
I aquesta frescor, aquesta espontaneïtat, es perd quan es vol professionalitzar el directe, quan es vol fer quadrar al mil·límetre tot.

Ara bé, escoltant cançons com Vuit, Esquimals o De moment, del nou disc, i les ja conegudes Bicicletes, Pa amb oli i sal o El turista, acabes la nit amb la satisfacció d'haver viscut un dels grans directes de l'estiu. I aquí cal incloure el concert de Núria Graham, que, ben segur, d'aquí dos anys, com han fet els Blaumut, repetirà, i ja no com a promesa, sinó com una artista d'èxit.