En l'eterna joventut

En una mítica i emotiva escena de Pandora y el holandés errante, d'Albert Lewin, la seductora Ava Gardner demana al mariner condemnat a aparèixer i desaparèixer cada cent anys d'existència què és el que estaria disposat a sacrificar per ella. El mariner, interpretat per James Mason, no dubta a assenyalar que estaria disposat a sacrificar-ho tot, fins i tot l'eternitat. Aquesta apassionada i extrema declaració d'amour fou podria estar present a El secreto de Adaline, una pel·lícula que parla d'una història d'amor que desafia les coordenades del temps.

En la producció de Lee Toland Krieger no hi ha cap passió que superi els límits de la racionalitat i que desencadeni una força capaç d'anar fins als límits de la passió. Bàsicament ens trobem amb una correcta –però insípida– producció en què la situació fantàstica que comporta el no-envelliment crea noves situacions romàntiques en què el passat i el present entren en crisi davant d'un futur que sembla que no té l'oportunitat de materialitzar-se.

El secret que té Adaline, la protagonista, es posa en evidència en les primeres escenes de la pel·lícula, situades als anys vint. Una noia surt un dia de tempesta amb el seu cotxe, té un accident i s'estavella en un estany. La noia està pràcticament morta quan un llampec aconsegueix el cotxe i la descarrega elèctrica la torna a la vida. Ella no és cap nova reencarnació de Frankenstein, sinó una dona que descobreix que el llampec li ha donat el do de l'eterna joventut. No pot envellir però tampoc pot explicar el seu secret a ningú. L'única aliada és la seva filla, que al cap d'uns anys és molt més vella que ella.

Plantejada com si fos una variació light d'El curioso caso de Benjamin Button, bona part de les tensions dramàtiques de la pel·lícula es concentren en la forma com l'eternament jove Adaline podrà esquivar els seus hipotètics amants. Un dia, però, després de convertir-se en una dona condemnada a fugir eternament de l'amor, es trobarà amb l'home de la seva vida i el destí farà que aquest home de la seva vida sigui el fill d'un antic amor de joventut a qui va deixar plantat per no haver-li d'explicar el seu veritable secret. L'home que representa el passat és tot un símbol de la recerca infructuosa de la joventut eterna, l'actor Harrison Ford. En el seu etern present, Adaline no sap si fugir, si assumir el pes de l'amor o si reconciliar-se amb el seu passat. L'única cosa que té clara és que no sacrificarà l'eternitat, probablement perquè ens trobem amb un model de melodrama romàntic per a espectadors poc exigents.