Papers o paperassa

Les restes de la biblioteca i l'arxiu d'Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona naufragades als Encants tenen poc o cap valor. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat la Generalitat a partir dels informes que ahir mateix van redactar quatre tècnics, tres de la Biblioteca de Catalunya i un del Museu Nacional d'Art (MNAC).

Aquest equip de professionals es va desplaçar al matí a un magatzem del carrer dels Enamorats, on els paradistes dels Encants hi tenien immobilitzats des de dissabte parts dels lots del fons del matrimoni d'artistes que encara no havien venut.

Doncs bé, després de tan enrenou, res de res. En el fons bibliogràfic “no hi ha cap col·lecció o dedicatòria important”, subratlla el comunicat que va enviar ahir el Departament de Cultura. “Són llibres pertanyents al darrer terç del segle XX, gran part en edicions de butxaca. Catàlegs d'exposicions, revistes, postals manuscrites, factures, circulars bancàries i una carta manuscrita del pintor Xavier Valls. El conjunt de documents aporta una visió fragmentada i incompleta de la biblioteca i arxiu dels dos artistes”, relata el comunitat, que, així i tot, no descarta que s'acabi adquirint: “Seria d'interès poder-ho conservar i donar-ho a conèixer sempre i quan el preu sigui absolutament raonable.”

Pel que fa al fons artístic, encara té menys interès. “S'han trobat tres o quatre dibuixos, no signats però atribuïbles al pintor, sobre estudis figuratius d'anatomia realitzats en paper d'embalar. També hi ha material instrumental del pintor –cavallet, paletes i alguns tubs de pintura–, però en cap cas es pot considerar prou rellevant des del punt de vista patrimonial”, s'afirma en el comunicat.

Tot això és el que van veure ahir els tècnics. Les restes de les restes d'una biblioteca i d'un arxiu que fa dies circula pels Encants. El millor del fons ha desaparegut? És possible que l'atresori el col·leccionista Enric Palmitjavila, que va comprar un dels tres lots amb els quals es va dividir el que hi havia dins del pis de la parella de l'avinguda de la República d'Argentina?

La Generalitat assegura que, després de consultar diverses fonts, d'entre les quals la pròpia família, “el gros més significatiu de l'obra està preservada. Res que pogués tenir valor documental o patrimonial s'ha malvenut”.

De tot aquest cas tan trist i confús n'ha germinat una bona nova: la posada en marxa de la fundació de l'artista. Marc Ràfols, nebot del pintor, lamenta profundament el final que ha tingut una part del fons dels seus oncles. “És totalment desafortunat el que ha passat”, afirma. Ràfols és el president de la Fundació Ràfols-Casamada que es va crear el 1998 amb la complicitat del pintor per obrir un espai dedicat a Capellades, a l'Anoia, projecte que va quedar aturat, ja en vida del creador. Ara, però, hi ha la intenció de rellançar el projecte, després que el mateix conseller Mascarell s'hagi compromès a donar-hi suport.

Abans que les hereves, les germanes Fuchs Girona, es desfessin del tot de l'arxiu, la fundació sí va tenir accés fa uns dies a una part, emmagatzemada en dotze caixes, i que encara s'han d'obrir. “No creiem que hi hagi coses molt rellevants però sí que potser hi ha documents que ens ajudaran a posar en context l'obra de Ràfols-Casamada i que ens pot ajudar a comprendre millor la seva figura. Per la fundació, sí que és important tot paper o objecte que tingui relació amb la vida i obra dels meus oncles”, conclou.

Segons ha pogut saber aquest diari de fonts pròximes a les hereves, no hi ha hagut “mala fe” sinó una sèrie encadenada de mals entesos i, sobretot, pressa. I és que, ben al contrari del destí que ha tingut aquest fons, el conjunt d'obres d'art (de la parella i d'altres artistes) que penjaven de les parets de la casa del matrimoni ha estat repartit sense cap conflicte i seguint tots els processos legals corresponents. A més, les hereves s'han adreçat al MNAC perquè extregui la pintura mural del domicili familiar.