opinió. Director dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona
Som cultura
«Es generalitza un cert malestar del món de la cultura de la ciutat de Tarragona, i crec que des d'una visió més territorial i global puc aportar alguns arguments al debat»
Escric aquest article, que complementa un altre escrit que vaig publicar el 23 d'abril en aquest mateix diari, arran de les diverses veus que s'han aixecat darrerament i han fet una valoració sobre el món cultural local. Es generalitza un cert malestar del món de la cultura de la ciutat de Tarragona, i em penso que des d'una visió més territorial i global puc aportar alguns arguments al debat.
D'una banda, a parer meu, el tema té una magnitud important per anar amb cura a fer generalitzacions tramposes o frivolitats poc fonamentades. D'altra banda, la crítica és necessària, i el rigor, també. Sobretot cal anar alerta a causar desànim en el sector, la qual cosa no crec que sigui l'objectiu de ningú. És evident que a la ciutat hi ha mancances històriques que cal pal·liar, però també és clar que gràcies a la vitalitat del món cultural de la demarcació una tarragonina d'adopció ocupa una cadira al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca).
La cultura és l'expressió que ens singularitza al món. El canvi de paradigma econòmic implica la innovació i la creativitat, factors que són indestriables del sector cultural. És per això que des de la conselleria encapçalada pel conseller Tresserras seguim un full de ruta que pretén la consolidació de l'espai propi de cultura i comunicació com un espai singular i d'excel·lència, i hem variat alguns enfocaments propis d'un altre moment històric. I és per això que tots plegats ens hem d'anar convencent que cal reflectir aquesta idea en els pressupostos.
Res no és fàcil del moment que vivim, però des dels serveis territorials (ST) del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (DCMC) a Tarragona hem pogut ser més proactius que en altres moments perquè la conselleria ha unit aquestes idees i les concrecions econòmiques per poder dur-les a terme.
Ítems com l'ajut a la professionalització, la creació de nous públics, l'ajut a la formació, l'estímul a la creativitat, el suport a l'excel·lència, el màrqueting cultural i l'enfortiment territorial, la creació de circuits i itineraris són exemples de la filosofia que guia la política del DCMC. La feina estructural és més lenta que el foment o el canvi de les programacions d'activitats, però és tan o més important, i en aquesta, des de fa tres anys, hi hem invertit molt de temps i molts esforços.
Posaré alguns exemples amb concrecions del territori i faré un èmfasi especial en la ciutat de Tarragona.
La creació del cicle Art Emergent als ST, el 2008, per exemple, uneix la idea de l'ajut a la producció de risc, amb la mediació envers la professionalització i la idea de la potenciació de la creació sorgida des del territori, gràcies a la restricció de les bases. Els resultats i les xifres de les dues edicions i les expectatives per a la tercera són incontestables. El fet que la conselleria apostés el 2008 per situar el certamen internacional Scan a la ciutat uneix l'aposta per la situació del Camp de Tarragona com una àrea potent i al mateix temps per la internacionalització. El conveni amb l'Ajuntament per a la redacció del pla d'equipaments culturals que presentarem d'aquí a uns dies serà una eina planificadora de primer ordre per a la ciutat. L'augment d'alguns ajuts des de les àrees adscrites al DCMC a diversos col·lectius és important, en arts escèniques a la Sala Trono, en música a l'Orquestra Camerata XXI, per citar dos exemples concrets. Podríem parlar de l'activitat desenvolupada des del 2007 des dels ST amb complicitats diverses, podríem parlar del web Territoris Creatius (en conveni amb la URV), podríem parlar de la dinamització d'un equipament que el 2006 estava completament perdut i que abans d'acabar l'any tindrà direcció (amb la complicitat imprescindible de l'Ajuntament i del Conca), com és el Centre d'Art de Tarragona. Podríem parlar de l'aposta dels ST en la creació de circuits per poder treure rendiment cultural a les exposicions, de la formació per a gestors culturals, de les coproduccions amb diversos agents de la ciutat, etc. De la transversalitat i de la recerca de complicitats tant amb altres administracions com amb altres departaments de govern. Tot això, entre altres coses, per poder complir l'imperatiu democràtic d'acostar la cultura a tothom, i l'objectiu de fons d'ajudar a configurar el Camp de Tarragona com a capital, no la capital, però una capital, en diversos àmbits de la cultura dels quals gaudeix de la potència necessària: en arts escèniques, en art contemporani, en cultura popular i tradicional, en literatura...
