L'arquitectura catalana recent s'exhibeix en una exposició a París
Els professionals exporten el seu treball a Europa per sortir de la crisi
Amb la mostra es vol oferir un ventall divers i representatiu de l'arquitectura catalana recent, que té com a trets comuns la «capacitat de donar resposta a les condicions locals i a les necessitats socials, així com el seu caràcter innovador», segons assenyala el degà del COAC, Jordi Ludevid. L'exposició Arquitectura catalana 2004-2009. Retrat d'un temps arriba avui a París i s'espera que després recorri diferents ciutats (la primera podria ser Glasgow) per difondre la creativitat dels professionals catalans amb una mirada diversa, intergeneracional i abordant múltiples tipologies d'edificacions. L'han comissariat els arquitectes Esteve Bonell i Marta Peris, el crític d'arquitectura Francis Rambert i l'editor Albert Ferré. Aquest últim és prou explícit en el catàleg, en què titula el seu text No voldríeu pas contractar un arquitecte català? En la mostra s'exhibeixen, en diferents panells, 77 obres, una trentena de les quals, acompanyades de maquetes. Completen l'exposició la projecció d'un audiovisual i el catàleg editat per a l'ocasió. Tots els arquitectes seleccionats són catalans, encara que algunes de les actuacions s'han fet fora del Principat i fins i tot en altres estats, com ara l'edifici d'oficines Torre Cube a Guadalajara (Mèxic), de Carme Pinós, o el centre cultural i la plaça Largo da Devesa a Castelo Branco (Portugal), de Josep Lluís Mateo, MAP Arquitectes.
L'exposició s'estructura en diferents àmbits que exemplifiquen la diversificació de l'arquitectura catalana. Continuïtats inclou nous usos per a edificis antics o espais rejovenits, com la reforma del Museu Picasso de Barcelona (Jordi Garcés) o el centre d'art Cal Massó de Reus (Núria Salvadó i David Tapias). Aquest àmbit inclou un subapartat dedicat a les noves façanes de l'Eixample de Barcelona. El districte 22@ protagonitza les Noves identitats mentre que al sector Buits, d'actuacions que donen valor a allò que ja existia, hi destaca la Fundació Alícia de Sant Fruitós de Bages (Lluís Clotet i Ignacio Paricio, Abeba Arquitectes). També hi ha espais frontera en la secció Límits, com la Vila Universitària de la UAB a Bellaterra (BAG, SLP-Eduard Bru). En l'àmbit de Paisatges hi ha, entre altres, l'Ossera-Memorial de la Batalla de l'Ebre de la Fatarella, a Tarragona, obra de STEM Arquitectes (Esteve Aymerich, Inés de Rivera i Ton Salvadó), i el darrer apartat, Comunitats, està dedicat a habitatges i equipaments.
El nombre d'habitatges projectats cau un 90%
Els arquitectes estan condemnats a reconvertir-se. De fet, el sector ja s'està reestructurant, a conseqüència de la crisi econòmica. A Catalunya proliferen les petites agrupacions d'arquitectes, una «sobreabundància», terme usat pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, que havia estat possible fins ara gràcies a l'auge immobiliari. A Catalunya hi ha un terç dels arquitectes que hi ha França, una proporció altíssima respecte al volum de població. Mentre que a França hi ha un arquitecte per cada 2.212 habitants, aquí n'hi ha un per cada 755. «A partir d'ara, haurem d'assemblar-nos més a Europa, on hi ha més concentració de despatxos», diu Jordi Ludevid. Concentració, doncs, i especialització són alguns dels processos que es produiran a curt termini amb el descens de la demanda. Una dada significativa: en tres anys s'ha reduït un 90% el nombre d'habitatges projectats. Si l'any 2006 van ser uns 120.000, aquest any es tancarà amb uns 11.000, segons Ludevid. I això té repercussions econòmiques evidents. A Madrid, per exemple, es calcula que han hagut de tancar la meitat dels despatxos d'arquitectes. «Sortirem de la crisi diferents de com hi vam entrar», admet Ludevid. El conseller Nadal situa en el 10% la reconversió que necessita el sector, atès que mentre que la construcció representa el 10% del PIB de mitjana a Europa, a l'Estat espanyol aquesta xifra era d'un 20%. «La normalitat requerirà un ritme diferent del que hem viscut perillosament els darrers anys», diu Nadal. Albert Ferré, un dels comissaris de la mostra, creu que al país li sobra capacitat de treball i creativa, «però falta capacitat experimental, de recerca i d'investigació en noves tecnologies».