Martoranno i Costa obren els ‘Diàlegs' de Vilabertran

Els artistes Montserrat Costa i Jordi Martoranno inauguren avui (19 h) a l'església canònica de Santa Maria de Vilabertran la primera de les exposicions del cicle Diàlegs, una nova proposta estival per unir la pintura contemporània, la música i el patrimoni aprofitant l'entorn de la Schubertíada, el festival internacional dedicat al lied romàntic i a la música de cambra que se celebra a la població.

El cicle és una iniciativa conjunta de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i el Bòlit, el Centre d'Art Contemporani de Girona, amb l'objectiu de convertir la canònica de Santa Maria de Vilabertran en un espai obert a l'art contemporani de les comarques de Girona.

L'obra dels dos artistes escollits per al primer dels Diàlegs, que es podrà visitar fins al 13 de setembre, té certament punts de contacte que es reforcen amb la seva proximitat als murs de la canònica. Tots dos estimen la porositat del paper, el seu contacte càlid i rugós, com a base freqüent d'un treball que han orientat des de fa temps cap a la investigació rigorosament formal, com en una cerca paral·lela d'alguna cèl·lula original que serveixi per desentranyar la substància primera del món, sigui a través de trames i retícules, com ha fet sovint Montserrat Costa, sigui resseguint els fluxos d'una mena de pols en constel·lació, com es revela en l'obra de Jordi Martoranno.

En concret, Montserrat Costa (Barcelona, 1943), que ha evolucionat sovint a partir del treball en sèries, va adoptar la imatge de la trama el 1966 per establir connexions alhora molt visibles i molt subtils entre els seus tènues components. Des d'aquest plantejament ha explorat, en un procés continu, noves solucions plàstiques que conflueixen en l'obra que presenta ara a Vilabertran. Es tracta d'un conjunt de peces de la sèrie Ur, que va exposar per primer cop a la Fundació Valvi de Girona el 2013, on “l'artista expressa la idea de l'origen i de l'arquetip, la necessitat de tenir consciència d'un patró que es desenvolupa en un procés de formació i transformació”, segons expliquen els organitzadors del cicle expositiu. Amb Ur va emprendre també una sèrie de dibuixos amb grafit i tinta, simples i concisos, que han convergit en el cercle com a símbol de plenitud.

Per la seva banda, el treball de Jordi Martoranno (Girona, 1965) s'interessa per les relacions que estableix l'home amb la natura i el cosmos recorrent tant a cultures arcaiques com a a pensadors contemporanis, com ara George Steiner. Amb aquests referents teixeix en la seva obra un camp de forces amb el qual intenta acostar-se als enigmes de l'ésser humà quan arriba als límits del coneixement, segons s'explica en el text de presentació. Pintor i alhora gravador, se sent còmode treballant amb materials diversos, que inclouen incursions en el camp de la ceràmica i, puntualment, en el tapís.