Cultura
6è Festival de Contes de Tiurana
En un poble de conte
La població de la Noguera es converteix, avui, en el centre neuràlgic del conte amb un festival que aposta per obrir-se a relats d'arreu de Catalunya
La jornada d'espectacles convida tota la família a descobrir la màgia dels contes
Totes les activitats es faran al matí per facilitar el retorn a casa dels visitants
Amb al rerefonsde la història màgica de Tiurana, el festival aplega relats d'arreu del Principat
Tiurana era un petit poble de la Noguera que el 1999 va haver de ser abandonat per quedar-se, per sempre més, sota les aigües d'un nou pantà. Gràcies, però, a la tenacitat dels seus veïns, des del 2007, la nova Tiurana observa des de dalt de la muntanya les aigües de l'embassament de Rialb, el mateix que amaga el seus orígens. Lluny de deixar-los caure en l'oblit, Tiurana vol explicar amb un festival la seva història. De la mateixa aigua que un dia el va ofegar, va ressorgir un poble de conte que ha passat a formar part de la xarxa de pobles amb encant promoguda per la Diputació de Lleida.
Per arrodonir la llegenda –que té un conte i tot: La comtessa de Tiurana, d'Eduard Batlle–, el 2010, l'Ajuntament de Tiurana i l'editorial lleidatana deParís Edicions van fer una aposta per la cultura popular i literària del país. “Volíem omplir de màgia tot el municipi i donar a conèixer la història de conte que ha viscut Tiurana”, explica Germán París, director del festival i un dels seus impulsors. Avui diumenge, el festival de contes de Tiurana celebra la sisena edició obrint-se a relats d'arreu de Catalunya.
La màgia és un dels ingredients essencials dels contes, però aquí, a més, s'escampa per tots els racons. Hi ha màgia a les pedres que es van salvar de les aigües, la trobem a les noves cases, als espais recuperats, a l'antiga font que es va traslladar al nou poble i al monument al foc, que simula una antiga llar de foc ideal per explicar contes al seu voltant. Amb aquest escenari d'excepció, i amb al rerefons de la història màgica de Tiurana, el festival aplega enguany diferents contacontes, com ara Maria Dolors Guàrdia, que explicarà la història de La vescomtessa dissortada, i Meritxell Morera, que portarà un grapat de contes davant el públic infantil i familiar. Festuk i Mosaics Llibres hi presentaran El castell del rei, Perot Contacontes explicarà tradicions catalanes amb Els contes de la padrina Teresa i la companyia El Sidral obrirà els seus contes musicals i participatius sobre llegendes del Pirineu.
La matinal –enguany, a diferència d'altres anys, tota la activitat es concentrarà al matí perquè “havent dinat, la gent marxa cap als llocs d'origen”– estarà plena a vessar d'espectacles, recitals de contes i activitats pensades per atraure públic de totes les edats, tot i que amb un caire notablement marcat de cara als més petits. “La idea és atreure un turisme familiar i cultural –apunta París–, fer gran el festival però de forma mesurada i que es converteixi en un referent en l'àmbit català.” Tenen molta complicitat i un pressupost de 6.000 euros. Per a una població on resideixen 80 persones, aplegar un miler de persones al llarg de la jornada és tot un èxit.
La primera proposta del dia, després de la inauguració i la presentació de les bases del premi de contes breus de Tiurana –que es podran recollir durant tota la jornada– és l'exposició Book in progres: Mr. Paco, de la il·lustradora Xènia Charles Castro. En aquesta mostra es podrà seguir amb detall tot el procés d'il·lustració d'un conte infantil, des dels esbossos fins al producte acabat. El llibre, amb dibuixos de Xènia Charles i història de Germán París, es presentarà tot seguit.
Destaca també la participació de públic anònim que explicarà contes d'arreu de món a l'espectacle Once upon a time... i l'espectacle que servirà per tancar el festival, Juga joglars. Llegendes del Pirineu. La companyia El Sidral presentarà un treball interactiu que combina música tradicional i llegendes.
El festival és una mostra més de la voluntat de tots els tiuranencs per continuar construint la història de conte del municipi, una història que no ha acabat, sinó que tot just comença per reinventar-se, sempre fidel als seus orígens.