‘Un cel de plom' obre la gira a Montblanc
L'espectacle teatral es basa en la novel·la homònima obra de l'escriptora de Montblanc Carme Martí sobre la vida de Neus Català
L'actriu Mercè Arànega reviu damunt de l'escenari la biografia de la resistent antifranquista
Montblanc serà el punt d'inici de la gira de l'obra teatral interpretada per Mercè Arànega Un cel de plom i basada en la novel·la amb el mateix títol de la montblanquina Carme Martí. L'expectativa per la peça, que dóna cos a la vida de la resistent antifranquista Neus Català, ha provocat que mitja hora després de la posada en venda de les entrades quedessin exhaurides per al 5 de setembre, a les deu de la nit, al claustre de Sant Francesc. Un fet que ha obligat l'Ajuntament de Montblanc a programar una segona funció el
mateix dia a les set de la tarda.
La posada en escena de l'espectacle coincideix amb l'any que la Generalitat de Catalunya dedica a Neus Català, que, amb els seus 100 anys aquest 2015, és la darrera persona de l'Estat amb vida que va estar reclosa al camp de concentració de dones de Ravensbrück. Després de la seva estrena en el Festival Grec, amb èxit de públic i de crítica, i de la seva estada al Teatre Muntaner de Barcelona, l'obra dirigida per Rafel Duran
i adaptada per Josep Maria Miró començarà la seva
gira pels teatres catalans.
Amb Un cel de plom es vol retre homenatge “al sacrifici i la lluita d'una dona compromesa amb la justícia, les llibertats democràtiques i la defensa dels drets humans”. Nascuda el 1915 en el si d'una família pagesa als Guiamets, Priorat, i infermera de professió, Català es va establir a Barcelona després de l'inici de la Guerra Civil, on es va implicar en la lluita antifeixista.
La derrota del bàndol republicà la va obligar a marxar a l'exili a França i durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar amb la resistència francesa. Detinguda pels nazis, va ser deportada als camps d'extermini de Ravensbrück i Holleischen, on va estar fins al seu alliberament. Des d'aleshores, la seva vida ha estat una lluita contínua per donar a conèixer l'horror, però també la solidaritat, viscuts en primera persona durant aquells anys, així com conservar en el record col·lectiu les seves companyes de captiveri.
Mercè Arànega dóna veu a aquestes vivències durant els 70 minuts d'aquesta obra que demostra que, si conviure amb l'horror pot ser insuportable, també ho pot ser intentar viure posteriorment amb una aparent normalitat en un entorn que s'esforça a oblidar el passat i girar full. El director, Rafel Duran, remarca que “l'exercici de la memòria és el punt de partida per a una anàlisi i una reflexió sobre els moments convulsos, crítics i fràgils que ens ha tocat viure darrerament” i convida a posar-se a la pell d'una persona que, havent estat protagonista d'un horror similar, ha de “sentir certes veus que neguen l'existència d'aquests camps com també la de l'Holocaust al·legant manipulacions i interessos diversos”, un fet que, considera, “és més que una ofensa”.
Per la seva banda, Josep Maria Miró assegura que amb l'oferta de Duran de realitzar la dramatúrgia de la novel·la Un cel de plom, un dels aspectes que més l'han seduït ha estat “l'excepcionalitat d'aquesta figura, però també la convicció que la seva difusió i les possibilitats de traslladar-ho a l'escena continuen sent necessàries en el dia d'avui”.
Els records de Neus Català, novel·lats per Carme Martí, també queden plasmats en De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas, de la mateixa lluitadora antifeixista. “Envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola i a la vegada em sabia acompanyada. En la nostra immensa solitud ens teníem les unes a les altres”, assevera.
La Generalitat de Catalunya l'ha fet mereixedora de la Medalla d'Or en reconeixement a la seva trajectòria en el camp de la lluita per les llibertats democràtiques.
La representació d'aquesta obra és un dels plats forts dels actes previs de la festa major de Montblanc i posa el punt final a la programació de les Nits d'Estiu que han portat al claustre de Sant Francesc, des de finals de juliol, propostes com ara Tota pàtria amb la companyia Divendres Faves Tendres, La nit just abans dels boscos, el Mag Albert, un recital de poesia en homenatge a Ovidi Montllor, el festival Wine&Music KM0, la dansa de Jéssica Estadella i la música d'Anna d'Ivori.
En el marc de la festa major a la capital de la Conca de Barberà, que se celebrarà del 7 a l'11 de setembre, també s'hi podran veure altres propostes teatrals, com ara El sommelier, interpretada per Fermí Fernández, que arrodonirà la posada en escena amb un marc immillorable atesa la seva temàtica: el recentment inaugurat Sindicat de Vinyaters de Montblanc.
Una novel·la plena d'elogis
L'autora de la novel·la, Carme Martí, nascuda a Montblanc l'any 1972, és llicenciada en filologia catalana. Ha impartit classes de català i ha publicat altres títols, com ara Història d'una cuinera. Memòries de Maria Badia (2008) i Cròniques rurals (2011) juntament amb Jordi Llavina i Albert Carreras. Forma part de l'equip del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Un cel de plom (2012), o Cenizas en el cielo en la versió castellana, ha rebut elogis importants. “És una vacuna imprescindible contra l'oblit i la ignorància. I, per tant, contra la banalització d'alguns conceptes tan repetits últimament”, va dir Júlia Otero. “Molt sovint, la lluita a favor de la dignitat de l'ésser humà es fonamenta en gestos humils i quasi ridículs”, va dir Josep Maria Fonalleras.