La Zaranda obre el curs al Romea
La Zaranda és una companyia de culte, que torna a fer una miniestada a Barcelona després de cinc anys de sequera. Actors d'universos tan diferents com Sergi López i Jorge Picó, Ivan Morales (Prisamata) o David Climent (Los Corderos) s'identificaran com a fans en una xerrada el 15 de setembre, després de la funció. El grito en el cielo, estrenat al Temporada Alta 2014 i creada a partir d'un embrió parit a la Biennale de Venècia, planteja preguntes sobre la por de la mort alhora que reivindica un teatre d'emocions, íntim, que es rebel·la davant les propostes d'entreteniment. Comencen funcions avui i signen l'obertura del Romea només fins al 20 de setembre.
Els quatre personatges que estan en un geriàtric fan classe d'aeròbic amb música de Wagner. Una provocació com l'ús de l'escenografia d'unes cistelles de ferro industrials, fredes, que contrasten amb l'ús dels elements que ja partien d'una història anterior.
El teatre de La Zaranda navega en una comicitat que té un punt d'astracanada per aflorar un camp de preguntes que serveixin a l'espectador per
replantejar-se la vida. Amb aquesta senzilla radicalitat. La Zaranda entén el teatre com una forma
de vida, i per això tota metàfora (amb més o menys ironia) desemboca en el compromís personal amb la humanitat. A El grito
en el cielo volen fer un cant a l'esperança i imaginar que hi ha alguna pantalla més que el d'aquesta
humanitat que és com
una maquinària vella que cada cop s'espatlla amb més freqüència. El director, Paco de La Zaranda, insisteix: “Els nostres finals són oberts: no perquè el públic vulgui imaginar el seu final, sinó perquè cada espectador sent un final diferent.”
