“Una neboda de Napoleó prenia les aigües a Caldes”

L'associació du per nom Arrels Cultura i fa 25 anys que estem en actiu, érem un grup de gent amiga i activa dins l'espai cultural del poble que en un moment, arribada la democràcia, vàrem elaborar el projecte de fer un llibre amb un recull de fotos de Caldes d'Estrac i ens vam trobar que ens mancava capital per dur a terme el projecte, i com que per poder demanar subvencions ens calia crear una entitat i en aquell temps solíem reunir-nos a una botiga artesanal que es deia Arrels, vam decidir que aquest seria el nom de la nostra associació. Començàrem un camí, que encara funciona, per fer activitats culturals i relacionades amb la natura al nostre poble i als voltants.

S'han trobat vestigis dels temps dels ibers, en època de l'imperi romà el nostre poble era al costat de la Via Augusta i, per tant, hem de pensar que els romans no es perdrien unes aigües d'aquesta importància.

El tren va arribar aquí el 1857, poc després de fer-ho a Mataró, fins aleshores tota la gent important que venia a Caldes a prendre les aigües ho feia amb carruatges, però el viatge es va fer més fàcil amb l'arribada d'un tren anomenat la Fletxa d'Or que, directament, feia el trajecte Caldes-Barcelona-Caldes.

Sí. Quan es va fer la casa, el tren encara no arribava a Caldes, documents que hem trobat afirmen que primer venien els servents amb tot el parament necessari per muntar la casa i, després, venia la família. En aquells moments Caldes era un punt de trobada de gent molt important, tot just al costat de la casa del marqués de Comillas hi havia la torre de Joaquim María de Nadal, secretari de Cambó. Aleshores Caldes era un petit centre on es trobaven tots i l'hotel Colon, on anaven, era com un petit Senat on discutien de política i economia.

Per Caldes passaren, entre altres noms il·lustres, Joan Maragall, Verdaguer i Apel·les Mestres, i tots tenien les seves tertúlies en què parlaven una mica de tot, també hi havien pintors de relleu, era un espai en què persones amb alt poder adquisitiu i cultural creaven un ambient elitista i, fins i tot, alguna revista de la època ens parlava de Caldes com la Niça catalana. Quan en l'any 1917 es construeix el passeig vora mar, se'l bateja amb el nom de Passeig dels Anglesos, i això és precisament perquè a Niça també tenen un espai que porta aquest nom.

El passeig arribava fins el que ara és el port Balís, encara queden torres que donen una idea de com eren a l'època. Una dificultat per mantenir-les és que eren torres molt grans, on convivia molta gent, les noves generacions van veure que no eren operatives i van posar-se d'acord amb constructors cedint els terrenys a canvi d'apartaments. Tot això passa en la dècada dels 60-70.

Mossèn Cinto va ser el confessor del marqués, però va arribar un moment en què el van acusar de ser un capellà exorcista, era un gran literat amb una religió molt forta dintre seu, i això de vegades no lligava amb la jerarquia eclesiàstica, i per això va tenir dificultats.

Es parla que venia Pablo Iglesias, fundador del PSOE. Alejandro Lerroux venia al Titus, a Arenys de Mar, a prendre les aigües i per trobar-se amb la seva amant. També es diu que Cambó anava al mateix lloc a prendre les aigües i veure's amb una senyora, són coses que sempre s'han dit però no n'hi ha cap testimoni.

El que va destapar les ganes de venir a Caldes va ser el termalisme, que es va posar de moda quan alguns metges de Barcelona recomanaven a les persones benestants la importància de prendre les aigües curatives, uns a altres s'ho van anar recomanant i, com passa avui, es va posar de moda estiuejar a Caldes. Tenir una torre aquí donava un toc d'importància, com ara tenir una casa a Menorca. Ja l'any 1312 va venir-hi el rei Jaume II amb la seva família per combatre el paludisme, també sabem per una carta que ens va fer arribar Max Cahner que una neboda de Napoleó havia estat a la fonda Vidal de la nostra població.

Ara és del poble. Durant un temps, abans que arribés el turisme i l'estiueig, es va anar malmetent, la gent utilitzava les aigües per rentar qualsevol cosa. Va haver-hi un temps de litigi entre l'Ajuntament i el Bisbat perquè el rector deia que el brollador estava en terme de l'església mentre que el Govern Civil considerava que era del poble, finalment va guanyar el poble amb el dictamen dels tribunals.

I tant! Caldes forma part de l'Associació de Municipis Termals de Catalunya i també de la d'Espanya. Els veïns de Caldes hi podem anar de franc, ja que arran del litigi entre l'Església i el poble es va acordar que la gent censada a Caldes d'Estrac es podria banyar gratuïtament.

A més a més de deixar una pell molt fina, encanta a les dones, prendre-les produeix relaxació. També van bé per solucionar problemes de la pell, pels ossos i per tractar esquinços i problemes a les articulacions. Tenim una llegenda al voltant de la Mare de Déu que es venera al poble. Aquesta imatge fou trobada a una cova per dos bous i se li va construir una petita capella. aleshores eren freqüents en aquesta part de la costa els atacs pirates i en un d'aquests van saquejar el poble i van intentar emportar-se la imatge de la Verge, dos pirates no van poder bellugar-la malgrat els esforços que feien i en la brega per moure-la diuen que li van trencar un dit. Els pirates, espantats, van marxar i un vilatà, en veure que la imatge tenia un dit trencat li va tornar a col·locar al lloc, en aquell moment es va sentir una veu que deia que aquell ciutadà i la seva família tindrien la virtut de sanar les articulacions. Aquesta imatge és la de la Mare de Déu del Remei, patrona del poble.

Sí. Es diu que una princesa mora va venir als banys de Caldes per curar-se la lepra, va enamorar-se del fill d'un notable del poble que era molt guapo, es van casar i van ser feliços. Ella es deia Fàtima i ell era de la família dels Busquets.

Bé. Ara els gegants de Caldes son la Fàtima i el Busquets, la torre de defensa dels Busquets encara existeix i, a dalt de tot, encara hi és l'olivera que el pare de Fàtima va fer plantar en senyal de pau entre els dos pobles.