Les Planes acomiada el seu cantaire més veterà
Narcís Matas, conegut com ‘Ciset Barraquer‘, va morir divendres als 99 anys
La seva memòria prodigiosa ha permès salvar centenars de velles cançons
Narcís Matas i Sabatés tenia a penes sis anys quan el músic Joan Llongueras i el folklorista Joan Tomàs van arribar a les Planes, l'estiu de 1922, en una d'aquelles missions patrocinades per l'industrial ganxó Rafel Patxot per tal de recollir de viva veu pels pobles de tot Catalunya el ric cançoner popular. Llavors era massa petit per anar des d'Amer, d'on era fill, fins al poble veí per participar en aquelles històriques audicions de corrandes i romanços, però ja devia agradar-li escoltar-ne i, sobretot, cantar-ne, a tothora i en qualsevol ocasió, perquè amb el temps Narcís Matas, més conegut com en Ciset Barraquer, es va convertir en el cantaire més memoriós del poble.
Amb la seva mort, divendres passat, als 99 anys, les Planes va perdre el seu cantaire més disponible i feliç, un dels pocs, junt amb Isabel Expòsit de can Xiconic, en Ton de Plabuscàs o Montserrat Llover, que encara recordava cançons de treball, de guerra, de bressol, religioses o de cafè que han perviscut transmeses de generació en generació durant segles. Per a un home que s'hauria passat el dia cantant, la vida no podia haver estat més dura, com recorda el topògraf i folklorista Joan Arnau, que va incloure'l al projecte de recopilació del cançoner planenc impulsat amb el músic Jaume Arnella. Nascut el 1916 a Amer, Narcís Matas va haver de treballar de pagès des de ben petit a can Crehuet, fins que l'any 1937 va ser cridat a files. Durant la guerra, va passar per tots els fronts, des de Madrid a Catalunya i Aragó. Acabat el conflicte, es va establir a les Planes, a can Barraquer, a tocar de l'estació, i va entrar d'obrer tèxtil a la fàbrica Magem, on va treballar fins que es va jubilar. Vidu de Maria Colomer Codony, amb qui va tenir una filla, “només tenia la cançó al cap”, afirma emocionat Arnau rememorant la profunda amistat que els unia. L'any 2003, amb Arnella, van enregistrar-lo interpretant cap a una cinquantena de cançons antigues, de moltes de les quals no en quedava altra memòria que la seva.