el disc de la setmana
david castillo
Retorn on tot va començar
Hi ha sons que et transporten a una altra dimensió, de la joventut, de la vida lliure, de la rebel·lia, de la soledat... L'Allman Brothers Band va ser una d'aquestes bandes que et marquen, que et fan sentir diferent. Un dels seus supervivents, Gregg Allman, que li donava nom al grup, ha estat una icona dels estils del sud dels Estats Units, amb el seu estil robust i de transició entre diferents tipus, tendències i, fins i tot, maneres de sentir. De l'Allman Brothers Band queda un record i molts naufragis, entre ells les morts de seu germà Duane, guitarrista, i del baixista Berry Oakley, tots dos en absurds accidents amb les seves motos, el 1971 i el 1972. Allman ha superat els seus. Un complicat trasplantament de fetge ha estat la prova més difícil per al cantant i músic sureny. El testimoni del renaixement ens arriba a través d'aquest singular Back to Macon, GA, un directe que va dels sentits al cor, essència d'una dilatada carrera al llindar de l'abisme, a la ciutat on precisament va morir el seu germà Duane amb 24 anys acabats de fer. A partir d'un concert de l'agost del 2014, s'ha editat un doble compacte i un DVD, que celebren el retorn a l'origen d'Allman, la Grand Opera House de Macon, a l'Estat nord-americà de Georgia, sud profund. Després de l'anunci que Allman Brothers no actuarien mai més, la seva veu ha salvat els fans de l'orfandat incorporant temes tan representatius, clàssics, com Whipping Post, Melissa i Midnight Rider. El resultat és ben engrescador des del primer tema, en què els dits de Gregg s'introdueixen en un solo dins Statesboro Blues, que recull la barreja característica d'improvisació de jazz, blues i rock. La rogallosa veu de Gregg surt vibrant i plena de sentiment. Cal recordar que el disc més memorable dels Brothers va ser At Fillmore East, un directe de començament dels setanta a Nova York. Com si el temps no hagués passat, tota la iconografia i força del gran Gregg apareix en el disc. Excel·lent.