D'Ara i Aquí
jaume Vidal
Del tot al més
Interessant exposició a la galeria Sicart de Vilafranca del Penedès. Aquest qualificatiu es justifica perquè podem contemplar els orígens de moltes obres que es van realitzar amb posterioritat i que van ser el pròleg del treball amb llum d'Eulàlia Valldosera, una de les grans artistes catalanes contemporànies amb projecció internacional. El gruix de les obres en paper que es presenten són dels anys noranta i es van poder veure al Museu Reina Sofía el 2009. És doble, doncs, l'interès de la mostra: per les obres mateixes i pel que representa com des d'un llenguatge pictòric es pot evolucionar cap a propostes amb suports menys matèrics com l'acció o la llum. En aquest procés hi té molt a veure l'actitud valenta de l'artista, que per fer el trànsit cap a nous llenguatges artístics va anar a Amsterdam, on va trobar la llum com a element creatiu. D'aquí el títol de l'exposició: Abans de la llum. La mostra es podrà veure a la galeria Sicart de Vilafranca del Penedès fins al 14 de novembre.
Però aquest pas d'un llenguatge més convencional a un altre de més eteri no va representar, tanmateix, un canvi en el contingut de la feina de Valldosera, que se centra en la dona explicada literalment i metafòricament a través del seu cos. El compromís conceptual del seu treball passa per aquesta reflexió –més que reivindicació– de la dona, de la seva presència i de la seva absència, de la seva visibilitat i de la seva ocultació. Però sobretot com a origen de vida, representat per la mare terra. El fet que es recuperin aquests dibuixos a tinta, 25 anys després, a la població nadiua de l'artista té especial significació, ja que la mostra té molt a veure, segons l'autora, “amb la mare terra i és a la meva terra on torno a recuperar aquest treball”.
Es poden contemplar els dibuixos de la sèrie La panxa de la terra (1990) que van portar a l'acció El melic del món, en què reconstruïa la imatge d'una dona sobre el terra del seu estudi, a partir de restes de burilles de cigarreta i cendra que l'artista va deixar damunt el sòl després de passar-se uns dies sense fumar i sentint la síndrome d'abstinència de la nicotina.
El canvi que va experimentar en la seva obra en el seu sojorn a Holanda va representar un imprescindible pas endavant en la carrera de l'artista per assolir la projecció que ha tingut una obra que es caracteritza també per la implicació que ha de tenir l'espectador, que acaba formant part de la peça. No obstant això, més que treure força a les obres primerenques que es presenten en aquesta exposició, la trajectòria de l'artista fa que els dibuixos i la tinta esdevinguin també un treball fresc i recent tot i les més de dues dècades que fa que van ser creats.