Com anar al cel amb cordes i vents

Tot i que van obrir el concert amb Sortiràs al carrer, un tema de Brut natural (1994) i el van tancar amb l'eufòric Bon dia (1997), que va servir per culminar l'actuació amb una gran festa que va convertir l'escenari en una gran pista de ball plena d'espectadors, Els Pets van centrar el seu #trespuntzero de cambra, diumenge a l'Auditori de Girona (Temporada Alta), en els seus cinc discos del segle XXI, de Respira a L'àrea petita. Com va dir Lluís Gavaldà, va ser “un repàs del cantó més íntim i sensible” del seu cançoner, aquell que no poden mostrar en els concerts de festa major, encara menys amb una orquestra de corda i vent com la Petita Gran Orquestra, dirigida per Joan Pau Chaves.

En aquests últims quinze anys –la meitat dels trenta que ara està celebrant el grup– Els Pets ha aconseguit entrar d'una manera brillant en la temible maduresa i el seu públic ha crescut amb ells, acceptant sense reserves aquest tipus de “concerts d'auditori, que donen molt de prestigi i queden molt bé, però són una mica rotllo perquè no es pot ballar”, com va dir Lluís Gavaldà amb ironia.

“Som Els Pets de Constantí i visca la mare que ens va parir”, va ser un cop més la targeta de presentació del grup, en aquest cas per introduir Agost, a la qual van seguir No n'hi ha prou amb estimar-se molt, Per què no véns? i Dissabte, amb la veu convidada de la violinista Ana Fernández. Tot seguit, per presentar Jo sóc el teu amic, el cantant va dir: “Contra tot pronòstic, Els Pets hem fet 30 anys. I el que encara és més increïble és que la gent encara ens aguanta. El gran actiu del grup sou vosaltres, els nostres amics.. I Gavaldà va saltar a la platea per reforçar aquesta sensació de proximitat amb el seu públic.

Altres joies com ara A batzegades, Calaixos que no obriré i la sublim Com anar al cel i tornar van sonar a glòria, amb els subtils arranjaments de corda i vent, en un concert de 17 cançons i poc més d'una hora i mitja. Per als bisos van quedar Feliç i un Soroll força canviat per adaptar-lo al to gairebé malenconiós de la vetllada, a pesar de les bromes de Gavaldà i del Bon dia final, que tenia poc a veure amb la resta del programa.