cultura

Els morts agafen el protagonisme

El festival, que els primers 3 dies té un 12,4% més de públic, presenta ‘El cadáver de Anna Fritz' i ‘Maggie'

Les paraules necrofília i necroambulis van formar part ahir del vocabulari del Festival de Sitges gràcies a la producció catalana El cadáver de Anna Fritz i a la pel·lícula nord-americana a Maggi, amb Arnold Schwarzenegger. Totes dues es van poder veure a la secció competitiva d'un festival que ahir va comptar amb David Prowse, l'intèrpret de Darth Vader a Star wars, entre els convidats, i que ha passat els primers dies amb unes excel·lents xifres de públic: el director general de la Fundació Sitges, Xavier Duran, va explicar ahir que, gràcies a la quarta sala habilitada, els tres primers dies –que inclouen un dia de festa– s'han venut 51.882 entrades, un 12,43% que els primers tres dies del 2014.

El cadáver de Anna Fritz és l'òpera prima del mallorquí Hèctor Hernández Vicens, que esprem recursos i creativitat en una història amb només quatre actors: Alba Ribas, Cristian Valencia, Albert Carbó i Bernat Saumell. Anna Fritz és una actriu famosa que acaba de morir i és al dipòsit de cadàvers d'un hospital. Un jove zelador porta dos amics al dipòsit i volen tenir relacions sexuals amb el cadàver de l'actriu, però les coses no surten com les han previst.

Basat en fets reals

“M'inspiro en una història que vaig llegir a la premsa fa 15 anys –explica Hèctor Hernández–. Un zelador d'un hospital tenia relacions sexuals amb un cadàver i es va despertar. Vaig pensar amb la situació que es va trobar: que els pares, la família, la gent de la feina... ho sàpiguen és gairebé com una mort social. A vegades ens pot preocupar tant aquesta mort com perdre la vida.”

L'altra pel·lícula destacada de la competició d'ahir és Maggie, que ens permet veure el vell heroi d'acció Arnold Schwarzenegger (que no ha vingut a Sitges), en un paper dramàtic. Pel·lícula del subgènere d'infectats (pel virus necroambulis, que va matant lentament el cos), ens mostra un Schwarzenegger convincent en el paper d'un pare impotent per salvar la seva filla, en un film de realització plana i guió massa previsible.

Potser la pel·lícula amb més públic d'ahir va ser Love, melodrama pornogràfic (o potser seria més apropiat dir amb sexe explícit) amb què Gaspar Noè (Irreversible) narra en flashbacks la història d'amor d'una parella des de la passió inicial fins a la separació. Ho fa sense estalviar cap escena de sexe, però no es recrea en primers plans, busca una certa estètica, i mostra altres moments de la vida de parella. 135 minuts acaben sent excessius per a una història sense grapa, i amb un protagonista masculí poc empàtic.

Debut espectacular

En aquesta gran plataforma del cinema fantàstic (i del cinema a seques) que és Sitges, també s'ha pogut veure el curt Zero, que David Victori (Manresa, 1982) ha fet amb producció de Ridley Scott i Michael Fassbender, després de guanyar un concurs de curts de Youtube fa 3 anys. “M'interessa sobretot la ciència-ficció que planteja realitats alternatives per parlar del món en què vivim des d'altres perspectives”, ha explicat el jove director a aquest diari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
literatura

El nou segell Tres Portals editarà llibres d’interès espiritual i literari

barcelona
societat

XXIX Mostra de Teatre d’Instituts Públics de la demarcació de Girona

blanes
art

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

barcelona
Cultura

Pas endavant pel futur Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona

Torna el boomerang, l’espai musical inclusiu a la Mirona

salt
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes