Tradició i modernitat basques

Després de codirigir amb Telmo Esnal Aupa Etxebeste –un film sobre una família sense diners que, procurant mantenir les aparences al seu poble, s'amaga a casa seva durant unes vacances– i de realitzar Bertsolari –un interessant documental sobre la improvisació de versos en euskera–, Asier Altuna ha realitzat una pel·lícula sobre el pes de la tradició en la societat basca, però també sobre els seus processos de modernització. De fet, Amama, film parlat en basc que va presentar-se a la secció oficial del recent festival de Sant Sebastià, aposta per una certa reconciliació entre tradició (la vida al caserio, l'arrelament a la terra) i una modernitat representada pels fills d'una família rural que trenquen amb el destí suposadament inscrit en un arbre plantat quan van néixer: l'hereu se'n va; el segon podria haver estat el pagès que treballés la terra, però no s'hi ha comptat i fa la seva vida a la ciutat; i la filla, que sempre ha estat la més rebel, però que, enfrontada al pare i a la vegada tendent a la reconciliació entre tradició i modernitat, treballa en un projecte artístic sobre les àvies basques (amamas) que comença amb la pròpia, una dona silent que observa els canvis.

A banda del que pugui considerar-se sobre el discurs, que apunta cap a una destrucció de la figura patriarcal, el problema és que es fa molt explícit a través d'una veu narrativa, que ho explica tot, i d'un simbolisme evident i a vegades fins i tot matusser: els colors amb els quals es pinten els arbres del destí; la corda que, per simbolitzar les dificultats d'un trencament, es tensa entre l'hereu i un munt d'amames. Imatges que volen tenir una càrrega poètica, però que es fan presents sense misteri.