Michael Snow

Escultor de l'espai i de la llum

Una de les millors exposicions de la temporada artística i de la programació de la Virreina com a centre de la imatge és l'actual exposició de Michael Snow (Toronto, 1928), amb una trajectòria experimental ininterrompuda des de final dels anys 60 fins ara i de qui havíem pogut gaudir d'algunes instal·lacions fílmiques a la galeria dels Àngels. Seqüències és el títol d'aquesta retrospectiva que aplega una selecció d'obres que plantegen, bé des del món de l'objecte construït, bé des de la imatge, la participació de l'espectador i la valoració de la seva mirada. Snow ofereix una reflexió sobre l'art com a sistema de percepció i mostra l'evolució del pas de l'obra formal a les noves tecnologies i al cinema.

Confluència de tècniques

Paral·lelament a la seva obra artística, Michael Snow va dedicar-se professionalment a la música de jazz entre el 1962 i el 1972, cosa que ha deixat un pòsit en el seu treball. El que sorprèn és la seva habilitat per explorar la potencialitat de diverses disciplines, traspassar-ne els límits i combinar-les de tal manera en l'espai que aquest esdevé part de l'obra. Imatge reproduïda, so, música, llum, espai, temps, fotografia, escultura, instal·lació, projecció de diapositives, cinema, són disciplines que es transformen en interacció, confluència i que donen carta de naturalesa material a l'espai en el qual tenen lloc. Si en algun camp convergeixen els seus interessos materials i plàstics és en l'escultura. De fet, en les primeres obres, de tall minimalista i postminimalista, ja deixa clares les seves intencions. Ell mateix s'hi ha retratat: “En el meu treball sempre sóc escultor. De vegades un escultor de temps / llum. Però sempre he sigut, des dels meus inicis, un escultor pur, un artista que fa objectes, en tres dimensions.”

Lectures d'espectador

L'exposició aporta obres desconegudes fins ara a Europa, com la primera instal·lació cinematogràfica Little Walk (1964) de la sèrie Walking Woman (1961-1967), amb una silueta femenina retallada i corpòria interactuant amb una projecció. En Michael Snow els llenguatges deixen de ser específics per apropiar-se de l'espai-temps. En cinema, projectat en sala d'art o auditori, assoleix que l'experiència visual s'apropi a la mirada pictòrica o escultòrica. A la Virreina, per pocs dies.