La màfia i l'FBI

Fa uns anys, els periodistes de la redacció del Boston Globe, Dick Lehr i Gerard O Neill, van publicar un llibre d'investigació periodística titulat Black mass que explicava com els membres de l'FBI van establir contacte amb un agent de la màfia irlandesa per tal que es convertís en confident de la policia i els ajudés a netejar la costa sud de Boston del pes de la màfia italiana. L'aliança entre el mafiós Whitney Bulger i l'agent més corrupte de la història de l'FBI a Boston, John Connelly, va complicar tant les coses que va generar una onada de violència i l'augment del tràfic d'heroïna a la zona. L'FBI no va poder netejar mai la situació, entre altres coses perquè el germà de Bulger estava considerat com el congressista amb més alta reputació de l'estat de Massachusetts.

Aquests fets, que van inspirar alguns elements d'Infiltrados, de Martin Scorsese, han servit al cineasta Scott Cooper –Corazón rebelde– per recrear el fosc univers de corrupció dels anys setanta. Black mass té tots els elements per poder-se convertir en una bona pel·lícula de gàngsters, però desgraciadament és a mig camí de les seves pretensions. La posada en escena resulta excessivament mecànica i no acaba de funcionar. No hi ha una emoció clara, ni força en la descripció d'uns personatges que acaben resultant un pèl caricaturescos. El problema principal rau, però, en la interpretació de Johnny Deep, la transfiguració del qual en el mafiós Whitney Bulger té alguna cosa de grotesca, som si l'actor fos incapaç de treure's de sobre les diverses màscares que ha utilitzat en algunes de les seves últimes pel·lícules. La dimensió grotesca del personatge li impedeix donar credibilitat al pretès to de reconstrucció realista de la pel·lícula.