Narratives de resistència

Enric Maurí, de prop

És un artista que pot ser qualificat de gran resistent. Ho mostra l'antologia de treballs que presenta al Museu de Granollers. Diu Teresa Blanch que l'“Enric Maurí practica un accionisme directe, quasi d'intempèrie, que reivindica la capacitat de l'individu per tornar a recuperar el seu paper dins la comunitat, com a subjecte posicionat, actiu i alliberat”. Practica una determinació crítica enfront dels esdeveniments socials, polítics i culturals que ens envolten en què el que menys importa és la forma que pren la narrativa i el que més, la pregunta que es fa l'artista: “Jo què puc dir?”

L'artista ‘souvenir'

Davant el món, la impotència; davant la guerra, l'acció; davant la Barcelona esdevinguda parc temàtic, l'artista souvenir, que es presenta com un drac de trencadís del Park Güell. Enric Maurí (el Fou, Cardedeu, 1957) ha estat en els llocs clau en els moments clau. Per exemple, a l'Alexander Platz de Berlín i abans de la caiguda del mur generà una simulació de discursos amb paraules sense sentit, albirant un futur incert. L'altre és Sarajevo. Un estudiant de belles arts escrivia al cos nu de l'artista paraules dels llibres que s'havien cremat a la biblioteca de la ciutat, una acció que transcorria davant l'edifici sinistrat. Era l'any 2000, en què també recorregué el túnel que permetia comunicar-se amb el centre de la ciutat per fugir dels atacs i que constitueix la videoacció Cordó umbilical. Sarajevo ha durat fins al 2015. Ara presenta el muntatge acabat de diverses entrevistes, vídeos, accions i documents que mostren la fragilitat de la postguerra i dels tractats de pau.

El cos

Enric Maurí és un dels artistes que posa el cos davant de tot, en un acte de despullament de l'artista, gairebé ritual, prest a la immolació. Aparèixer net, sense disfressa ni manipulació, en una posició fràgil i alhora ètica que l'enforteixen en la seva actitud de denúncia davant els poders econòmics, militars i les burocràcies que vol fer evidents. El jo i el món s'enfronten davant un rètol de Parcel·la en venda, davant les estafes que ens envolten, davant els abocadors furtius i davant la crisi dels darrers temps. Per això, l'artista decideix obrir l'exposició amb l'acció Escombrar-se (1996) per fer net, mentre un flaix de llum ens diu Torno d'aquí a 5 minuts (2007).