el nou Bond
àngel quintana
L'espia que va sorgir del fred
Els inicis de la sèrie van estar ambientats en la guerra freda, però els darrers lliuraments mostren un Bond amb una gran riquesa psicològica
La llegenda diu que l'antic espia de la Divisió Naval d'Intel·ligència Britànica Ian Fleming va voler sublimar algunes experiències que havia viscut per tal de crear el personatge de James Bond. La seva primera novel·la, Casino Royale, la va escriure a la seva finca de Goldeneye, a Jamaica, l'any 1952. Bond era presentat com un espia seductor, capaç d'utilitzar les armes més sofisticades i decidit a dur a terme la lluita contra el mal. La primera aparició a la pantalla de cinema va ser a Dr. No, el 1962, i des de llavors ha fet 24 aparicions oficials produïdes per Eon Production Films i dues d'apòcrifes en altres companyies.
De tots els aspectes que marquen el mite de Bond, el més curiós és la persistència. Bond, sota la pell de Craig, pot demostrar que encara és capaç de ser vigent. Com ha pogut sobreviure a les transformacions del món?
Ian Fleming va crear-lo quan el món estava dividit en dues grans potències, els EUA i la URSS, i quan l'espionatge occidental era un instrument clau en la lluita contra la guerra freda. Des de Dr. No, Bond no ha parat de lluitar contra enigmàtics cervells del mal que volien dur a terme la destrucció massiva del planeta. Bond i el Dr. No eren fills d'aquells anys marcats per la tensió, l'amenaça nuclear i la por davant un enemic demoníac que tenia la seva màxima sublimació en una imatge tèrbola del comunisme. Bond sorgia com un espia ultramodern, amb el do de la ubiqüitat per moure's pel planeta per trobar-hi l'empremta del mal. Darrere les premisses de caràcter polític que van envoltar-lo en van sorgir d'altres que van afermar-lo com a mite, tant del cinema d'acció com d'un cert erotisme pop.
L'any 1989, quan Timothy Dalton, a Licencia para matar, semblava que estava enterrant el personatge amb una proposta esgotada, va caure el Mur de Berlín. La fi de la guerra freda portava automàticament Bond a la jubilació. No era només l'estratègia geopolítica la que estava canviant el món, també la reconfiguració dels blockbusters cap a un cinema d'atracció més potent, davant del qual la saga Bond podia resultar anacrònica. És cert que el mite Bond va crear alguns dels trets de cert cinema d'acció postmodern, com la falta de versemblança i la idea que les escenes d'acció poden transformar-se en atraccions independents del teixit narratiu de la trama.
Altres espies globals
De totes maneres, en el nou mil·lenni van aparèixer altres espies, com Ethan Hunt, de la saga Missió impossible, i Jason Bourne, que semblava que reclamaven la nova posició en el món globalitzat, lluny de la guerra freda. En el cas de Missió impossible no es tractava només de tenir un nou espia que desafiava l'impossible, sinó d'haver contractat eficients directors com Brian de Palma, John Woo i J.J. Abrams per transformar-ho tot. La saga Bond, en canvi, havia estat sempre el refugi de directors mediocres que treballaven amb disciplina al servei de les franquícies. Per a la supervivència de James Bond ha estat fonamental el nou look que la sèrie ha assolit amb l'arribada de l'actor Daniel Craig. El nou Bond té un posat impassible, és tenebrós i s'ha transformat en un mite amb una psicologia complexa. Per una banda, Craig ha servit per donar a Bond una nova dimensió que l'ha convertit en mite fonamental de la nova societat de masses. Per l'altra, la seva identitat psicològica l'ha convertit en alguna cosa més que un ésser d'acció disposat a salvar sempre la humanitat. Ara és un ésser enigmàtic que amaga alguna cosa que el tortura internament. La saga Bond s'ha convertit en autoconscient, convertint les pel·lícules en una reflexió sobre els seus mecanismes.
El 2012, Skyfall va sorgir com un miracle que demostrava que James Bond també va ser nen. La pel·lícula ens mostrava Bond com un orfe a la deriva que volia saber alguna cosa sobre els seus orígens. Estava disposat a tornar a l'úter matern encarnat en la misteriosa cova anomenada Skyfall. Només des del lloc de l'origen l'heroi podria assolir aquella nova dimensió que li permetia persistir més enllà del temps. La gràcia de l'operació perfilada per Sam Mendes consistia a admetre que per tornar a néixer, primer cal morir. En la primera escena de la pel·lícula Bond moria i ressuscitava. En la seva nova vida es produïa una veritable transformació. L'home es transformava en fantasma i el personatge en mite. Bond podia travessar túnels i espais laberíntics fins a arribar al lloc originari. Pel camí s'havia de trobar amb el mal, convertit en un espectre demoníac en forma d'ésser fratricida. Silva (Javier Bardem) podia ser vist com el germà pervers de Bond. Tots dos tenien com a vincle comú el personatge de M que actuava com a mother creadora. La lluita entre l'heroi i el tirà es transformava en la lluita entre Caín i Abel. Al final, James Bond podia sentir-se alleugerit amb la tranquil·litat d'haver assolit definitivament la immortalitat.