«Moon», de Duncan Jones, és la gran triomfadora de Sitges amb quatre premis
El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya es clou avui amb una xifra record de 60.000 entrades venudes
Fent de portaveu del jurat oficial de la 42 edició del Festival Internacional de Cinema de Catalunya, que avui es clausura amb la xifra rècord de 60.000 entrades venudes, el crític Jordi Batlle Caminal va comentar, en relació amb el reconeixement com a millor director a Brillante Mendoza, que ho havien fet millor que a Canes, on el filipí va guanyar el mateix premi per la forma radical i contundent amb la qual mostra el procés de corrupció moral d'un jove policia en una llarga nit en què s'uneix a una banda que castiga una prostituta pels seus deutes de droga: «Allà havia d'haver guanyat Tarantino per Inglourious basterds. Però aquí, a Sitges, Brillante Mendoza sí que mereixia aquest premi.»
Clàssic fantàstic
A banda d'aquesta observació, Batlle Caminal va afirmar que el jurat (també format pel realitzador anglès Neil Marshall, l'actriu Amanda Plummer, el crític i programador finlandès Tuomas Riskala i l'actor John Saxon) no havia tingut gaires problemes per posar-se d'acord en premiar àmpliament una pel·lícula en la tradició clàssica del fantàstic (i més concretament del gènere de la ciència-ficció del qual forma part Moon) i una altra que vol renovar-lo a través de les imatges al·lucinades amb les quals el francès Gaspar Noé mostra dos germans lliurant-se al sexe i les drogues en un submón de Tòquio. Enter the void, un film que es complau en la seva tendència a l'excés, també va guanyar el premi a la millor fotografia. Diferentment, el film de Duncan Jones, fill del mític David Bowie, és contingut i no juga a l'efecticisme a propòsit d'un astronauta que, en un hipotètic món futur, habita en una nau especial a «la cara amagada de la lluna», convertida en la solució dels problemes energètics de la Terra. Tot i les virtuts del film, els quatre premis a Moon poden semblar una manera excessiva de destacar-lo per sobre dels altres.
Hi havia altres coses dignes de ser reconegudes entre les 24 programades a la secció oficial? Premiats pel jurat jove i pel jurat de la crítica, hi havia dues pel·lícules lliures i originals: la grega Dogtooth i la francesa (amb participació catalana a la producció a càrrec de Mallerich Films, de Paco Poch) Les derniers jours du monde, en què el caos d'un món apocalíptic es revela com la possibilitat de ser, finalment, lliures.
EL PALMARÈS
Mortensen, en un món apocalíptic
L'actor Viggo Mortensen va ser ahir l'estrella del festival de Sitges en presentar-hi The Road, film dirigit per John Hillcoat que, adaptant la novel·la homònima de Corman McCarthy, presenta un món apocalíptic (amb una fotografia cendrosa del basc Javier Aguirresarobe) en què la lluita per la supervivència du a la més gran crueltat. Mortensen hi interpreta un pare que protegeix el seu fill no només de l'agressió dels altres sinó a un nivell moral, fent-li present que fins i tot en les pitjors circumstàncies hi ha comportaments desitjables que representen una reserva d'humanitat. «Això que es diu a la pel·lícula de ser un ‘bon home', o de posar-se al costat dels bons, pot semblar en principi abstracte, però es va concretant a través d'unes situacions en què s'ha d'elegir. Sempre hi ha la possibilitat d'optar per la comprensió i l'amor o de lliurar-se a la por i l'agressió», va dir l'actor en una roda de premsa en què es va presentar dient en català: «Estic molt content de tornar a Sitges.» Mortensen, que ahir a la nit va rebre un premi honorífic per la seva contribució al cinema fantàstic, també va ser a Sitges fa quatre anys, quan hi va presentar, amb David Cronenberg, l'esplèndida Una història de violència.
