motacions
màrius serra
Oliaires
Ara que les cooperatives oliaires del país van a tota màquina, és bon moment per remarcar la gran presència de l'oli en la fraseologia. Quan les coses van bé diem que això és oli en un llum, una dita que prové de l'època de les llànties, avui substituïdes per la llanterna del telèfon mòbil. Les llànties de Terra Santa feien una llum tan clara que els senyors de la baronia d'Arbeca, ardorosos participants de les Croades, van portar oliveres palestines per reproduir-les, i d'aquí provenen les arbequines, una cosa que ve d'Arbeca i desperta admiració.
Per parlar de la xacra de la corrupció que ens envolta també hi ha una dita oliaire molt adequada: qui tracta amb oli els dits se n'unta. Segurament prové de l'enveja que despertaven els oliaires pel seu gran èxit comercial a finals del segle XIX. En canvi, si una cosa és de pa sucat amb oli vol dir que és de nyigui-nyogui, poc sòlida, perquè quan en una casa no hi havia tall, t'oferien pa sucat i res més.
Estar com una bassa d'oli remet a la calma, passar de taca d'oli a l'excés i haver begut oli al fracàs estrepitós, probablement en al·lusió als Sants Olis que rebien els moribunds, l'extremunció. Encara hi ha unes més dites oliaires, però tanco amb el curiós origen d'una que ara apliquem a la potència expansiva de les xarxes socials: una notícia que s'escampa com una taca d'oli.
Sembla que l'origen prové d'una tècnica de diagnòstic popular coneguda com mirar l'airada. El ritual, propi de curanderos, consistia a tirar unes gotetes d'oli en un plat ple d'aigua mentre es feia una oració. Segons com s'escampés l'oli, el presumpte entès diagnosticava com es trobava el malalt.