Dones que llepen
Un estudi premiat pel Consell Audiovisual de Catalunya analitza la feminitat i les relacions sexuals i afectives en els vídeos musicals de l'escena independent del país
“Els homes miren les dones i les dones observen com són mirades.” És una de les frases més conegudes de l'escriptor John Berger, autor del llibre Modos de ver (1972). El concepte de “dona com a objecte de desig, representada per ser mirada”, el recorda la periodista i investigadora de la Universitat Rovira Virgili (URV) Núria Araüna , autora d'una tesi que analitza la feminitat i les relacions sexuals i afectives en els videoclips musicals de l'escena independent, un treball premiat pel Consell Audiovisual de Catalunya .
En la història de l'art s'ha usat el cos femení com a element estètic, associat també a la sexualitat i a l'erotisme. “El que buscàvem analitzant els videoclips és detectar si hi havia hagut patrons de canvi en els models de la dona”, explica Núria Araüna.
Violència
L'autora va triar també els videoclips musicals com a producte audiovisual més transgressor que el cinema clàssic quant a representació de la dona, però tenint en compte, a més, que ha estat estudiat com a paradigma del sexisme: “Especialment en estils com el hip-hop, s'han mostrat representacions molt erotitzades de la dona o en què la dona és víctima d'agressions sexuals.” En aquest sentit, la investigadora ha diferenciat els videoclips del pop anglosaxó, que tenen un èxit global, dels vídeos de l'escena musical independent produïts per la indústria d'aquí. I en aquesta primera anàlisi ha detectat que, si bé en els vídeos musicals “estadísticament apareixen més dones exercint actes violents”, en els vídeos de grups indie la dona violenta no apareix amb aquesta càrrega i l'agressivitat es mostra per expressar una relació tempestuosa. Així doncs, hi ha diferències entre, d'una banda, l'arquetip de dona venjativa que plantegen Lady Gaga a Bad romance i Rihanna a Mad down i, de l'altra, la femme fatale paròdica que la realitzadora Lyona va fer per a Bigoti vermell, d'Anna Roig i l'Ombre de ton Chien. “És un arquetip problemàtic –dolenta, cruel i venjativa–, perquè pot alimentar la misogínia”, explica la investigadora, que recorda que és una figura molt present en les heroïnes del cinema, com la protagonista de Kill Bill.
Quant a la sexualització i l'exhibició del cos de la dona “com un titella estètic”, la investigadora recorda que no vol censurar ni simplificar: “Un vídeo pot transmetre molts significats, entre els quals mostrar una dona amb poca roba i amb cànons de bellesa cosmètica, i no passa res.” Per Núria Araüna, el problema és estar “envoltats d'una cultura audiovisual en què aquestes imatges són tan majoritàries”. I rebla: “El problema no són els vídeos, sinó tenir o no eines per interpretar-los.” Recorda els vídeos de la productora barcelonina Canada , tot un referent i amb repercussió internacional: “Pel que fa al llenguatge audiovisual són excel·lents, però s'hi mostra un model de dona bastant restringit: molt jove, gairebé sempre blanca i amb tendència a ser la víctima de l'agressió si hi ha un acte violent en el vídeo –tot i que hi ha excepcions–, i aquest marc és una mica perillós.” Per Núria Araüna, es poden proposar models de dona més alternatius i allunyats dels cànons hegemònics, com en els vídeos de Lyona.
La periodista denomina aquest nou sexisme “il·lustrat” o “hipster”. “N'hi continua havent, de sexisme, però s'ha sofisticat amb elements de la cultura postfeminista i l'hem de saber llegir amb altres paràmetres”, conclou.
Relacions d'igualtat
L'autora destaca el vídeo que realitza Lyona per a Love of Lesbian del tema Allí donde solíamos gritar . Núria Araüna considera que serveix de decorat per a relacions d'igualtat en què els moments positius i negatius de la relació no són fruit d'una desigualtat de gènere.
Talons castradors
La foto és del videoclip d' Un tros de fang , de Mishima, en què “uns talons castradors trenquen uns ous”. Segons la lectura que en fa Núria Araüna, representa la masculinitat en crisi, ja que la figura de l'home apareix com un maniquí estàtic mentre la dona hi manté una actitud agressiva.
La dona venjativa (amb ironia)
L'arquetip de dona venjativa apareix en vídeos de pop anglosaxó com el de Smile, de Lily Allen. Núria Araüna analitza el vídeo que la realitzadora Lyona va fer per a Bigoti vermell , d'Anna Roig i l'Ombre de ton Chien, que mostra una alternativa al perfil de femme fatale amb to irònic.
Sexisme il·lustrat
En el clip d' Invisible light , de Scissor Sisters, es fan al·lusions a Belle de jour. Per Núria Araüna, aquesta justificació cultural que vol desactivar la crítica sexista sobre l'agressió a la dona no s'entén igual que en el film de Buñuel.
Contemplació plaent
És un dels vídeos de la productora Canada sobre les relacions sexuals i afectives presentades com a positives i mútuament plaents: Alegrías del incendio, de Los Planetas. L'autora recorda que els personatges femenins mostrats estan subjectes als cànons de bellesa cosmètica.
La iconografia reiterada de la fel·lació
El videoclip d' Ice cream de Battles, de la productora Canada (foto), mostra aquesta imatge iconogràfica reiterada d'una dona simulant una fel·lació. Núria Araüna recorda l'antecedent de Les sucettes (1966), escrita per Serge Gainsbourg, en què France Gall cantava envoltada de piruletes. Araüna explica que hi havia la intenció d'invertir la imatge de nena bona de France Gall.