Comencen la restauració de l'antic hospital d'Altafulla
L'Ajuntament acaba la rehabilitació de la teulada
L'edifici es convertirà en un espai polivalent en què podria haver-hi oficines municipals, un arxiu i un auditori
L'Ajuntament d'Altafulla ha acabat les obres de la primera fase de la rehabilitació de l'antic hospital, que han consistit en la renovació de la teulada d'aquest edifici, datat de final del segle XVI. La rehabilitació de la teulada és part d'un ambiciós projecte amb què es pretén convertir l'antic edifici en un espai polivalent. La regidora d'Urbanisme, Marisa Méndez-Vigo, va anunciar que “l'equipament podria incloure dependències administratives municipals i un arxiu històric i que, a la vegada, funcionaria com un auditori”.
La regidora va remarcar que “s'estudiarà la manera perquè la ciutadania sigui partícip del projecte i faci propostes”. L'altre objectiu serà “donar vida a aquesta zona de la Vila Closa”, hi va afegir Méndez-Vigo. En el projecte es preveu convocar un concurs públic per definir els usos del nou equipament.
El cost dels treballs de la teulada ha estat de 20.000 euros i el de la restauració i adaptació total de l'edifici superarà el milió d'euros. Per aquest motiu, l'Ajuntament estima que serà un projecte a llarg termini, que podria trigar de tres a cinc anys a enllestir-se.
LA XIFRA
L'antic hospital
L'edifici situat a la plaça del Pou, anomenat popularment antic hospital, és l'espai on s'acollien els soldats durant la Guerra del Francès. La construcció està qualificada pel pla d'ordenació urbanística municipal d'Altafulla, vigent des de juny de 2004, dins del sistema d'equipaments comunitaris (EQ) i està inclosa en el catàleg dels béns a protegir del POUM vigent, per la qual cosa la seva conservació és obligatòria.
L'Ajuntament d'Altafulla va aprovar en el ple del passat mes de març l'adquisició de l'edifici per uns 290.000 euros, per mitjà d'una negociació pactada entre el consistori i els propietaris. L'Ajuntament va recuperar una construcció d'estil renaixentista del segle XVI, de 1.092 metres quadrats de superfície, amb tres plantes, que s'havia convertit en una reivindicació històrica per part dels diferents governs locals del municipi.