Toni Subirana dedica un disc a la poesia de Nadal
Ha posat música a poemes de Carner, Martí i Pol, Foix, Guimerà, Maragall i Fages de Climent
Avui actua a Núria i el 3 de gener l'estrenarà a Girona
El cantautor Toni Subirana ha publicat el disc Canta la poesia del Nadal (Satélite K), en el qual ha posat música a onze poemes de temàtica nadalenca de grans clàssics catalans com ara Josep Carner, Carles Fages de Climent, Joan Salvat-Papasseit, Joan Maragall, Guerau de Liost, Àngel Guimerà, Marià Manent, J.V. Foix, Tomàs Garcés, Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol. El disc, que s'obre i es tanca amb dues cançons no basades en poemes –Pessebre d'amor i És Nadal–, es preestrena avui amb una actuació acústica al saló de l'Estatut de l'hotel Vall de Núria (22 h) i la presentació oficial del disc, amb bona part dels músics que l'han enregistrat, tindrà lloc el 3 de gener a la Casa de Cultura de Girona.
“Aquest és un repertori que he anat preparant durant els dos últims nadals i que he anat presentant en directe, en petit format, per anar veient la reacció de la gent, com es feia abans. I no m'he hagut de barallar amb cap poema: a tots els he vist la música de seguida”, explica aquest cantant barceloní que viu a Foixà des del 1992.
Aquest CD, cinquè treball d'una discografia començada el 1987, es va enregistrar pràcticament en directe a la sala Paper de Música de Capellades, amb músics com ara Alfons Rojo (guitarres, mandolina i acordió), Eduard Altaba (contrabaix), Àngel Pereira (bateria i percussió) i Sara Rojo (violí), i la col·laboració especial del pianista Manel Camp en tres cançons. “No ha estat premeditat, però m'ha sortit gairebé un gènere per cançó. Els núvols de Nadal, de Maragall, és un swing; la Nadala, de Guimerà, una rumbeta catalana; el Nadal, de Papasseit, tira cap al bolero; la Rondalla del bou, de Manent, és una sardana, i Pessebre vora el mar, de Garcés, és l'única havanera de temàtica nadalenca que conec”.
Per a Subirana, aquest disc gairebé antològic és també molt personal: “A casa sempre vam viure molt el Nadal, cantant al voltant del pessebre. Però al final avorreix una mica cantar sempre el Fum, fum, fum. Aquest és un disc que dedico a la meva infantesa i a la manera de sentir el Nadal que teníem de petits. Crec que és un disc que fa Nadal i no cansa, i que pot tenir un llarg recorregut, per exemple a les escoles i les corals”.