Portabella i la Transició

Posar en qüestió la institució

Com tots els films de Pere Portabella, Informe General II no és classificable en cap gènere, ni documental ni ficció, encara que aparentment pugui semblar o adscriure's als trets documentals. Per contra, aquest film que fuig de tot gènere i argument s'acaba convertint ell mateix en un document, com va ser-ho Informe General I, del 1976. El film qüestiona la institució i pren com a model un museu, el Reina Sofía, la governança en el seu patronat, la immiscibilitat de la política en la institució cultural i com, des del mateix museu, s'intenta reflexionar sobre aquest fet, la societat i la política al món i a l'Estat espanyol avui, recorrent a figures de l'activisme filosòfic com Antoni Negri. La passejada pel Guernica, la presència de l'anticlericalisme de L'âge d'Or de Buñuel, assenyalen unes pautes estètiques de l'autor.

La segona Transició

Pere Portabella, a banda de cineasta, va ser un dels grans actius de la Transició a la segona meitat dels anys setanta. Interlocutor de diverses parts interessades en l'arribada de la democràcia al país, sempre recordarem la fotografia en què acompanya el retorn del president Tarradellas al balcó del Palau de la Generalitat. Entre la mirada de la generació de Dau al Set, més literària a la parisenca, i la de Bocaccio, més permissiva a l'holandesa, Portabella retratà la primera Transició i ara ha construït un document per a la història d'aquesta segona Transició que vivim: moviments com la PAH, els indignats del 15-M, les vagues, els nous partits que advoquen per l'esperit comunitari, les manifestacions que s'han viscut amb la crisi econòmica, i dóna veu a nous partits alternatius com Podemos en plena eufòria, abans de la crisi grega que ha fet recular les posicions de Syriza.

El desglaç del món

El cineasta qüestiona la institució científica i mitjançant el mètode de la conversa entre investigadors obre qüestions sobre els recursos del planeta, el canvi climàtic, la recerca científica interceptada per la política i els interessos econòmics que l'acompanyen. Les imatges impactants del desglaç de l'Antàrtida tanquen aquest document, testimoni d'un temps i d'un país que ha tornat a l'acció i ha trencat la pau de la convenció institucional en què s'havia tornat la política. Potser hi ha lloc per a l'esperança d'un canvi.