Coreografia compartida

Tres setmanes és un temps molt breu per a una producció professional. Però, a la vegada, és una exigència temporal grandiosa perquè una seixantena de persones s'incorporin a un grup, aprenguin la seva manera de ballar i sobretot comparteixin la seva filosofia positiva, juvenil, optimista. L'Obra Social La Caixa ha promogut una acció de dansa integrada que ha acabat sent molt més que una relació amb gent de diversa edat i universos diferents (tot i viure tots al voltant de Girona). El resultat va ser Made in Girona: political mother, que es va poder veure diumenge a l'Auditori de Girona, dins el Temporada Alta i que tindrà una segona ocasió, el febrer vinent al Mercat de les Flors, coincidint, de fet, amb la visita del coreògraf Hofesh Shechter a Barcelona. A l'enèrgica proposta original, estrenada el 2010 (i que es va poder veure al Mercat de les Flors el 2011), ara se li suma un col·lectiu de gent gran que accepta el repte d'una dansa forta, lliure, que s'allunya molt dels moviments més quotidians. La coreografia és, ara, compartida.

De fet, el Temporada Alta ha completat enguany el procés que Àlex Rigola va iniciar en l'edició del 2013. Migranland convidava a un viatge iniciàtic en què els espectadors provaven la duresa de ser refugiats que s'escapen de la misèria del seu país, acceptant les condicions de les màfies i la insensibilitat de l'administració del país acollidor. Aquesta edició les imatges que es van gravar en la preparació d'aquell muntatge es van poder projectar en una plaça de Salt, en què es congreguen els immigrants habitualment. Va ser la manera per apropar el festival Temporada Alta als ciutadans que rarament en són coneixedors.

La proposta amb la companyia de Hofesh Shechter era de superar el llistó. No només es buscava un treball de dansa comunitària (en què els intèrprets aprenen i conviuen amb gent desconeguda, amb qui passaran a formar un grup compacte), també es volia que el resultat fos de gran qualitat. Efectivament, el treball amb música en directe va aconseguir la contundència de percussió i alhora la llibertat de moviments, que evoquen desplaçant glopades d'aire. En la coreografia (de poc
menys de trenta minuts), una mena de general sembla governar sobre el bé i el mal, tothom balla a la seves ordres, amb un cert to de punk. Però, al final de la peça, els ballarins s'aturen i el desautoritzen: ja
no duen el vestuari de feina, de colors
terrossos i grisosos, sinó uns jerseis de colors llampants, tots diferents. Made in Girona: political mother engloba la lectura positiva: la necessitat del respecte a la diferència per generar una comunitat més compacta.

Si Pina Bausch a Kontakhtof va fer una coreografia original que després versionaria per a un col·lectiu d'adults i també per a un de juvenil, el treball de la companyia de Hofesh Shechter (que ja han realitzat en altres països) proposa integrar en un mateix escenari avis i joves. L'energia dels dos grups és, evidentment, molt diferent: l'un, més pausat; l'altre, torrencial. Per això, els més adults van ballar a l'entrada i, puntualment, s'afegien als marges de les escenes finals on la força i l'esgotament venien propulsats per la música (sempre impactant) i per un cos de ball ple de potència que continuaria saltant i movent els braços amb energia fins que el cos digués prou. Davant la por de la imposició política (la mare pàtria del títol) els ciutadans es rebel·len i decideixen construir amb el respecte pels més grans i l'ímpetu dels més joves. Aquelles contínues voltes, i els braços alçats com implorant ajuda i autoimposant-se penitència, acaben amb la bellesa de l'aire, la llibertat del que balla a plaer, braç amb braç, salt amb salt.