L'Ebre, reserva natural del català

Les Terres de l'Ebre són el territori de Catalunya amb el percentatge més alt de persones que tenen el català com a llengua habitual, segons els resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008, que ha portat a terme la Generalitat per conèixer la situació de les diferents llengües que conviuen al país. Així, el 72,8% de la població adulta afirma tenir el català com a llengua habitual, un registre molt superior a la mitjana catalana, que segons la mateixa enquesta és del 35,6%. De fet, el català és la llengua majoritària en cinc dels set àmbits territorials de Catalunya, però és a les Terres de l'Ebre on hi ha el percentatge més alt, davant de l'Àmbit de Ponent (65,4%), de l'Alt Pirineu i Aran (60,1%), de les Comarques Centrals (56,7%) i de les Comarques Gironines (50,9%). En el cas de Tarragona i de l'Àmbit Metropolità de Barcelona, el percentatge de persones amb el català com a llengua habitual és molt inferior, entorn del 30% en els dos casos.

La salut del català a les Terres de l'Ebre és innegablement bona. Només el 14,5% diu utilitzar el castellà com a llengua d'ús habitual, mentre que el 9,8% de la població del territori afirma tenir altres llengües o combinacions de llengües per enraonar i fer-se entendre. L'arribada d'un important contingent de població immigrada en els últims anys no ha fet variar gaire els registres de l'enquesta anterior, del 2003. La població ebrenca nascuda fora de l'Estat espanyol ja arriba gairebé a 40.000 persones, i per tant supera el 19% dels seus 180.000 habitants. Tot i així, el 96,5% dels ebrencs diuen que entenen el català; el 83,2% afirmen que el parlen, i el 80,4% dels enquestats, que saben llegir-lo. En aquesta línia, les úniques dades lleugerament negatives de l'enquesta són el percentatge dels que saben llegir en català (més d'un punt per sota de la mitjana catalana, del 81,7%), però sobretot els que afirmen que saben escriure'l, que són un 59,2%, també inferior a la mitjana del país, que en aquest cas arriba al 61,8%. Comparativament, les dades de coneixement del castellà són superiors a les Terres de l'Ebre: el 100% l'entén; el 99,3%, el sap parlar; el 96,3%, el sap llegir, i el 93,5%, també el sap escriure.

Però en realitat, durant aquest període entre una enquesta i l'altra, a les Terres de l'Ebre el percentatge de persones que afirmen que saben parlar el català ha baixat uns 10 punts percentuals. El 2003, el sabien parlar el 92,7%, l'entenien el 98,2%, i el sabien llegir el 88,4%. L'únic que ha crescut és el nombre de persones que el saben escriure, ja cinc anys abans només eren el 57,4%. «Tot això no vol dir que el català baixi, sinó que s'ha produït un increment de la immigració que ha estat contrarestat amb una gran capacitat d'incorporació sociolingüística», va afirmar ahir a Tortosa el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan. «Els processos de canvi sociolingüístic són favorables a l'ús de la llengua catalana», va afegir, volent dir amb això que les característiques socioeconòmiques de l'Ebre i els cursos de català que s'hi programen afavoreixen l'expansió del coneixement i de l'ús del català. «D'una altra manera, els descensos encara serien més greus», va explicar Joan. «La gent tendeix a parlar en català en l'àmbit en què es mou, sigui quina sigui la seua llengua inicial [el 65% té el català) o d'identificació [el 71,6% s'identifica com a catalanoparlant]», va concloure el secretari de Política Lingüística.

Una altra dada esperançadora és que més dels 20.000 estrangers que viuen a l'Ebre declaren tenir interès per aprendre el català. De fet, al setembre un total de 450 ebrencs van iniciar les classes dels cursos de català per a adults. El Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) ja ha organitzat aquest trimestre quinze cursos presencials i quatre blocs de tutories de cursos a distància de tots els nivells a Amposta, Gandesa, Móra d'Ebre, Tortosa i la Sénia, i en les pròximes setmanes en començarà més en altres poblacions.