Una passejada pels abismes

Hyena, del cineasta Gerard Johnson, ens proposa una passejada per l'abisme. El tema central és l'existència d'una policia corrupta que vol obtenir grans quantitats de diners de les màfies estrangeres que operen a Londres. El protagonista de la pel·lícula és el policia Michael Logan, que decideix controlar i donar carta blanca al narcotràfic a partir que els traficants turcs li donin un percentatge dels guanys. La situació de Michael Logan sembla força còmoda fins al dia que apareix una banda de traficants albanesos que ataquen els turcs per tal d'aconseguir el control absolut del tràfic de droga a Londres. Tot es complicarà quan Logan veu que els albanesos tenen segrestada una jove i es proposa rescatar-la per tal de dur a terme una bona acció. Per aconseguir el seu objectiu ha d'anar penetrant de manera progressiva a l'infern.

Hyena pot semblar un thriller convencional en què l'heroi corrupte vol redimir-se a partir del salvament d'una noia innocent. Amb tot, Gerard Johnson vol fer una pel·lícula molt densa i claustrofòbica. En l'horitzó hi trobem el cinema del cineasta danès Nicolas Winding Refn, sobretot les atmosferes carregades i puntuades per forts contrallums lluminosos que caracteritzen des de Pusher tota una nova manera d'entendre el thriller urbà.

Gerard Johnson investiga en la recerca visual per tal de donar forma al món abismal pel qual es mouen els protagonistes de la història. La pel·lícula provoca la sensació de saturació visual pels seus excessos però també és cert que hi ha un clar desig de trencar amb certes convencions. La pel·lícula s'ha fet amb un pressupost molt baix, d'uns 25.000 euros, 5.000 dels quals provenen d'aportacions de micromecenatge a través de Verkami. Si apareixen actors i escriptors d'aquest nivell a La maniobra de Heimlich és perquè Manolo Vázquez té amistat amb molts d'ells. Amb tot, el pressupost segueix sent molt baix comparat amb els estàndards de la indústria catalana. “Això obliga a renunciar a moltes coses?”, li preguntem. “Evidentment fas concessions per les limitacions de pressupost –respon–, en el meu cap tenia pensat rodar d'una altra manera. Per això ens va resultar útil fer un fals documental, perquè ens permetia treballar sense haver de tenir seqüències molt ben preparades.” Tot i l'escàs pressupost, el film s'estrena a tot l'Estat amb més de vint còpies.