“El problema de Lleida és la seva falta d'autoestima”

Sí, durant 7 anys vaig treballar al diari Segre, l'any 90 vaig passar a la delegació de Lleida de TV3 i, d'allà, a fer informatius a la redacció de Barcelona, fins que l'any 2005 vaig muntar la meva productora, Antàrtida.

Vaig ser corresponsal de guerra, o “enviat especial”, com es deia llavors, a Sarajevo, Kosovo, Algèria, Palestina, Ruanda i altres llocs que ara no recordo.

És molt dura, és la lliçó de vida més important que pots aprendre, és veure com la gent es mata entre ella, la misèria arriba a extrems enormes, mor gent de totes les edats i condicions. Una lliçó de vida increïble. Aquí ens atabalem pels regals de Nadal i ens aquells llocs la gent lluita per sobreviure.

A Catalunya tan sols s'ha estrenat en català i, segons les informacions que ens arriben del Blackbusters de Hollywood, és la tercera pel·lícula més vista en català en els dos darrers anys. Hem sobrepassat els 50.000 espectadors i encara és viva.

Fa 25 anys que ell volia fer aquesta pel·lícula i quan varen comprar els drets de Mecanoscrit del segon origen, novel·la d'èxit de Manuel de Pedrolo, la primera persona a qui vaig trucar va ser a en Bigas, que de seguida va dir que sí i va crear els fonaments del projecte, la tria d'actors la va fer ell, excepte la de Sergi Lopez, quan Bigas va morir estaven a punt de rodar.

Sí, és meva, sense cap mena de dubte. Quan vam començar a rodar, Bigas ja era mort, la preparació directa, el rodatge és cent per cent meva. Bigas hi és molt perquè l'estructura bàsica i el concepte visual el vam fer amb ell, dins la pel·lícula hi ha molts moments que jo en dic “moments Bigas”, vaig fer evolucionar els seus personatges i la seva història... El que sí que no podia fer era imitar Bigas Luna, de Bigas n'hi va haver un i no es repetirà, ell és únic.

Lleida té dues coses que crec que són molt interessants: una és la seva mida ideal i proporcionada. Tens a mà tot el que puguis necessitar, la gent és enormement agradable perquè té la mentalitat de poble, encara que és una ciutat i això és molt important. I l'altra cosa és que té una situació estratègica i geogràfica molt bona, està apropada a tot, tant a la neu com a la platja. Aquesta bona situació ha fet que al llarg de la història Lleida sempre hagi estat un niu de batalles i Catalunya sempre ha caigut primer per Lleida. D'això, a Barcelona se n'obliden massa sovint. I, a més a més, a Lleida s'hi menja molt bé, té una quantitat de restaurants excel·lents amb una matèria prima de tot el territori.

El gran problema que té Lleida és la seva falta d'autoestima. De tota la vida s'ha considerat que Lleida era el territori dels pagesos i el concepte de pagès s'ha menystingut; ser pagès és la cosa més important que hi pot haver, perquè sense ells no menjaríem.