Jesús Vilallonga eixampla l'arxiu de la Selva amb el seu llegat
Els documents que l'artista i la seva dona han cedit a Santa Coloma abracen des del segle XIII al XX
La cessió inclou pergamins i plaques de vidre de l'arxiu familiar
A l'apartament de Barcelona on residia quan estudiava als anys quaranta i al qual ha retornat després de passar més de mitja vida al Canadà, Jesús Carles de Vilallonga (Santa Coloma de Farners, 1927), descendent d'una nissaga de grans terratinents selvatans, ha guardat perfectament enrotllats, relligats i protegits desenes de pergamins, manuscrits i clixés fotogràfics que acrediten la història de la seva família almenys des del segle XIII. El document més antic, datat el 1248, dóna compte de la venda a un tal Pere de Vilallonga i la seva esposa Salvana d'un olivar a la parròquia de Vilanna, a Bescanó, però Jesús Vilallonga, que confessa que alguns dels pergamins que conserva, curosament enrotllats, deu fer segles que ningú no els ha desplegat, compta entre les possessions més preuades la boina amb la insígnia de Carles VII que havia portat el seu besavi Salvador de Vilallonga, actiu combatent de les campanyes carlistes al costat del general Savalls. Gràcies al zel de l'artista, a qui la mare va confiar la custòdia del llegat familiar perquè, dels vuit fills, era el més sensible al valor patrimonial que representava, es pot conèixer com s'organitzava la vida dels terratinents en una comunitat medieval, o les interioritats de les campanyes carlistes a través del besavi, Salvador de Vilallonga, autor també de diverses obres manuscrites sobre l'agricultura i la ramaderia del seu temps. Hi ha, a més, importants documents sobre l'imponent mas Parés de Sant Martí Sapresa, que va passar a integrar-se al tronc familiar el 1748 arran del matrimoni d'Anton de Vilallonga, hereu dels propietaris de Vilanna, amb Teresa de Parés, la pubilla dels senyors del castell de la baronia de Brunyola. Els descendents d'aquest matrimoni, que van portar el nom Parés de Vilallonga durant dues generacions, seran els que, cap a mitjan segle XIX, posaran casa a Santa Coloma de Farners.
Els documents que permeten reconstruir l'arbre genealògic i les vicissituds d'aquesta destacada nissaga de terratinents s'integraran ara a l'Arxiu Comarcal de la Selva gràcies al conveni de cessió que van signar dimecres passat Jesús Carles de Vilallonga i la seva dona, la investigadora nord-americana Katherine Slusher, amb els representants de l'Ajuntament de Santa Coloma. L'acord estableix la cessió d'aquest fons durant quinze anys, transcorreguts els quals passarà a ser de propietat municipal. El llegat consta, a més dels pergamins i les plaques de vidre d'un altre besavi que va ser diputat a Corts, poeta i fotògraf amateur, de bona part de la documentació generada pel mateix Vilallonga al llarg de la seva activitat artística i per la labor investigadora de Slusher, experta en l'obra de les grans fotògrafes dels anys trenta i, en especial, de Lee Miller. Tot i que l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'havia interessat per aquest fons, el matrimoni defensa que els arxius han de romandre al mateix lloc on han estat generats.
LA DATA
L'artista viatger que no ha oblidat mai els orígens
La carrera artística de Jesús Vilallonga s'ha desenvolupat fonamentalment fora de Catalunya, en especial el Canadà, on ha arribat a ser reconegut internacionalment. Tot i això, mai no ha oblidat les seves arrels colomenques, a pesar que després de la Guerra Civil la família va decidir marxar-ne per eludir el record de la mort del pare, perseguit i abatut quan intentava passar la frontera. Familiaritzat des de petit amb els artistes que freqüentaven casa seva, entre ells Joaquim Mir o Eliseu Meifrèn, va estudiar enginyeria i arquitectura abans de poder consagrar-se a la seva vocació, primer a Barcelona i després a París, fins que el 1955 va marxar a Filadèlfia i, finalment, al Canadà.