Una vida de pel·lícula

Recordo encara amb fruïció l'adolescent Julieta que la tardor del 1962 va interpretar Montserrat Carulla al Teatre Romea amb el seu amic de l'ànima, Josep Ignasi Abadal, un Romeu també ben jove. Dos actors que em van emocionar perquè van brodar l'obra de Shakespeare amb una actuació que em va quedar ben gravada al cor.

Acabava d'instal·lar-me a Barcelona i tinc encara a la memòria aquella noia innocent i bojament enamorada que t'immergia plenament en la tragèdia sentimental que representava. No havia vist més de dues obres fetes per professionals del teatre i em vaig captivar d'aquella magistral actuació. I ara em trobo que la mateixa Montserrat Carulla em recorda l'estrena de Romeu i Julieta “com un dia de pànic... tota vestida de blanc, amb una cua de metre i mig mentre baixava per una escala de dotze graons”.

Aquella adolescent Julieta que em va captivar, tenia ja més de 30 anys quan va fer aquesta obra d'un valor afegit excepcional, li va obrir portes a la carrera professional i a la maduresa vital, segons explica ella mateixa al seu segon llibre de memòries Bon cop de falç. Un llibre fet de moltes petites vivències que ressalta el coratge i la passió artística d'una excepcional figura teatral.

En un llenguatge directe, clar i sense embuts, Montserrat Carulla ens recorda la seva formació en una escola de monges i amb una mestra privada; la infància a Sant Feliu de Codines; la gana que va provocar la Guerra Civil, els llibres cremats a la plaça, la brutal entrada dels franquistes a Catalunya i les misèries de la postguerra.

La trobada amb el seu pare quan va tornar de l'exili és commovedora, i després les visites que li va fer a la presó. També hi trobarem l'afició a memoritzar i recitar poesies, primer, a fer tots els papers de l'auca a les emissores de ràdio, més tard, la seva difícil i lenta entrada al món del teatre en els anys seixanta i els problemes que va tenir per poder protagonitzar projectes cinematogràfics a Madrid.

Una vida de pel·lícula d'una artista que en la seva maduresa ha representat personatges de referència, tant en els escenaris teatrals com també en el món del cinema i les sèries televisives més aplaudides.

Un complement molt oportú al seu primer volum de memòries, El record és un pont al passat, per comprendre en la seva totalitat una vida de treball i lluita artística i també de servei al país. Una causa que Montserrat Carulla explicita plenament en les pàgines de comiat que justifiquen el títol del llibre.