L'‘exaltació silenciosa' de Pairolí arriba a ‘El Procés'

“De vegades mirem i no veiem, sentim però no escoltem”, comença l'editorial del setè número de la revista cultural El Procés , dedicat, amb caràcter monogràfic com ja és costum en les últimes entregues, a l'escriptor i periodista Miquel Pairolí (Quart, 1955-2011). “Sabíem que hi era, que escrivia, però de fet no el coneixíem; no el coneixíem perquè no l'havíem llegit”, continua la nota editorial, que afegeix que la primera aproximació a la seva obra va ser després de l'“impacte de la seva mort”, i “en descobrir-lo una mica l'hem volgut descobrir del tot”. El fruit d'aquest propòsit és una nova demostració de l'ambició i el talent desinteressat que desplega en cada lliurament l'equip d'aquesta revista, encapçalat pel crític teatral Quim Armengol: un número de 196 pàgines en què s'han implicat una vintena llarga de col·laboradors amb “la modesta intenció d'anar més enllà d'avui, fer visible aquest escriptor únic i la seva obra, entrar en un estat d'exaltació silenciosa i requerir-lo perquè es reeditin els seus llibres i puguin estar a l'abast de tothom”.

Amb una portada original de l'artista Mim Juncà, que signa també el dibuix de la contraportada i, a l'interior, les il·lustracions inspirades en el darrer dietari que va publicar Pairolí, Octubre, El Procés reprodueix, com ja va fer en els dos números monogràfics anteriors, dedicats a Joan Vinyoli, diverses mostres de la correspondència personal de l'escriptor amb altres col·legues i mestres d'ofici, com ara Vicenç Pagès Jordà, Miquel Martí i Pol, Maria Àngels Anglada, Montserrat Roig, Miquel Àngel Riera i el mateix Joan Vinyoli.

A més, conté una entrevista amb el cantant Raimon, que rememora la seva relació amb Pairolí, i dóna a conèixer fragments de dietaris inèdits i un assaig, tampoc publicat mai fins ara, que Pairolí va escriure sobre les Falses memòries de Salvador Orlan, de Llorenç Villalonga. El número incorpora articles de Xavier Cortadellas, Josep M. Fonalleras, Quim Curbet, Lluís Freixas, Imma Merino, Antoni Martí Monterde, Xevi Planas, Àngel Quintana, Pep Solà, Enric Sòria, Guillem Terribas i Pep Vila, entre altres autors, que aborden l'obra de Pairolí sovint des de la relació personal que hi van tenir. Consultable en línia mentre no es concreta l'edició en paper, cada vegada més difícil per la falta d'implicació institucional (https://revistaelproces.wordpress.com/), la revista es completa amb altres continguts, en què destaca el diàleg imaginari entre Carner, Pla i Rodoreda al Flore, concebut per Narcís Comadira.