Una oportunitat a la pau

Hem volgut iniciar aquest nou període del suplement mensual oferint-vos una lectura sobre la pau des de diferents disciplines culturals. Ho hem fet com a record per als artistes que van morir en l'afusellament de la revista Charlie Hedbo de fa un any. Passen moltes coses i, sovint, en pocs dies les coses queden oblidades, però aquella matança –com el de la revista Papus durant la transició– marquen un abans i un després en la memòria. Sabem que cada dia moren persones, indiscriminadament quan no tenen defensors de cap mena. Moren bombardejats o assetjats als seus pobles i ciutats i no tenen la repercussió que pot tenir un atac a París, Nova York i Barcelona. Ho dic perquè no volem entrar en les ambigüitats i els equívocs. Penso en el final de Georges Wolinski i la sensació no és diferent de la pèrdua que aquesta setmana hem tingut de David Bowie, sobre qui ens vam plantejar enfocar el suplement. Parlem d'ell, del seu últim treball a les pàgines de música, però el seus temes també van ser el de l'amor, l'estètica, la soledat, l'ansietat del creador, la vida, en definitiva. Pensant en Bowie hem acabat aquesta setmana el nou suplement que teniu a les mans, que esperem tingui una estructura de fons perquè el podeu conservar durant tot el mes.

Sobre el tema de la guerra escrivim sobre grans figures. En el meu reportatge sobre literatura vinculada a la guerra, surten els grans escriptors de la història, des d'Homer. Voldria dedicar aquestes últimes línies a un poema trobat en el cos del cadàver d'un jove soldat Vietcong abatut en la guerra del Vietnam: “Raïm germina vares de plata / el cel ens ha reservat en aquesta / estació de foc líquid i fòsfor / la pluja en la caiguda disseca les fulles de l'herba / i els meus ulls camperols s'obren la murtra madura de la mort.”

El primer suplement mensual homenatja els morts de 'Charlie Hebdo'