L'Anoia, terra de castells

Fortaleses, palaus i torres de defensa. El patrimoni arquitectònic de la comarca de l'Anoia ofereix un ampli mostrari de castells, molts dels quals amb uns orígens que es remunten
a més de 1.000 anys d'antiguitat, quan la comarca era terra de frontera entre els comtats catalans i
els territoris musulmans. Aquest patrimoni permet resseguir fins a 600 anys d'història del territori. Per donar a conèixer aquest ric llegat, el Consell Comarcal de l'Anoia ha creat la denominació Anoia, terra de castells, que vol promocionar un dels principals atractius d'aquest territori de la Catalunya central i convertir-los en reclam turístic per mirar d'atraure més visitants.

De moment, s'ha editat un desplegable amb un mapa que ubica en el territori els 25 castells i torres que, pel seu estat de conservació, representen la millor porta d'entrada a l'Anoia medieval, un territori que va arribar a tenir-ne molts més i on a hores d'ara n'hi ha prop de cinquanta d'inventariats. Entre els escollits, n'hi ha de diverses tipologies: des de torres aïllades com ara la del castell de la Manresana fins a edificacions situades al centre de la vila com ara els castells de Piera i de Tous, tots dos de propietat privada, però que ofereixen la possibilitat de fer-hi visites guiades, així com fortificacions allunyades dels nuclis de població com ara l'espectacular castell de Claramunt, assentat sobre un turó de 453 metres d'altura i que ocupa una superfície de 5.400 m², amb una torre de l'homenatge i dues esglésies, la romànica de Santa Maria i la gòtica de Santa Margarida.

Diversos tipus de visita

Dels 25 edificis que formen part de la marca turística Anoia, terra de castells, n'hi ha set que ofereixen visites guiades per veure'n l'interior. Són el castell de Claramunt (la pobla de Claramunt), el de Boixadors (Sant Pere Sallavinera), el de la Tossa (Santa Margarida de Montbui), el de Tous (Sant Martí de Tous), el de Piera, el de Calaf i la torre de la Manresana (els Prats de Rei). N'hi ha set més on
es pot fer la visita guiada
a l'exterior amb explicacions de manera concertada o bé per lliure. Són el castell d'Òdena, el de Vilademàger (la Llacuna), el de Sant Esteve (Castellfollit de Riubregós), el d'Orpí, el de Miralles (Santa Maria de Miralles), l'església fortalesa de Santa Maria (Rubió) i el castell de Jorba. Quant a la resta, onze edificis més, se'n pot visitar lliurement la part exterior. Són el castell de la Torre de Claramunt, el d'Argençola, el de Queralt (Bellprat), el de Cabrera (Cabrera d'Anoia), el de Calonge (Calonge de Segarra), el de Castellolí, el de Freixe (Piera), el de Castellet del Badorc (Piera), el de Roqueta (Sant Martí de Tous), el de Segur (Veciana) i el de la Torre de Contrast (Argençola).

Altres atractius

A més d'aquests castells, la informació, que es pot trobar als punts d'informació turística de l'Anoia
i també a les oficines del Consell Comarcal, inclou jaciments arqueològics i altres edificacions que, tot i estar més aïllades o conservades de manera més parcial, són de gran interès cultural, a més de punts de parada obligatoris per als amants dels esports de natura.

La marca turística Anoia, terra de castells vol sistematitzar, modernitzar, millorar i potenciar una sèrie de recursos del territori que havien funcionat per separat per convertir-los en un producte coherent, segons expliquen des del Consell Comarcal. La iniciativa inclou accions de senyalització, arranjament d'accessos i espais d'alguns dels castells que formen part del recorregut, millora de les visites guiades que s'ofereixen i també el desenvolupament dels recursos per difondre el patrimoni. En aquest sentit, es treballa en diverses línies per difondre l'oferta i atraure visitants de diversos punts del territori català i de més enllà.

Bona part d'aquestes torres i castells daten d'entre mitjan segle X i mitjan segle XI. En aquells moments, els comtes de Barcelona, Osona-Manresa i Berga-Cerdanya van ocupar i repoblar el territori després de desplaçar-ne els antics possessors musulmans. Quan la zona va deixar de ser primera línia de frontera, els castells van passar a ser el centre administratiu dels nous senyors feudals, famílies com ara els Claramunt, Montbui, Tous i Òdena. A partir del segle XIV, la família dels Cardona es va apoderar dels principals senyorius de la comarca, i les torres i els castells van passar a ser el lloc de residència dels seus administradors. Amb el pas del temps i l'augment del pes de les ciutats, els antics centres de poder es van abandonar, o bé van ser reconvertits en masos.