Un escenari senyorial

Les parets gruixudes de la Masia de Can Ratés de Santa Susanna han estat testimonis muts de les declamacions del Shakespeare més pur, dels misteris de la màgia i de les ciències alternatives i d'intensos debats sobre el present i el futur del turisme. Aquest edifici, que irradia centralitat, és una de les joies arquitectòniques que conserva el municipi i que va passar a mans de l'Ajuntament l'any 1989. Des de llavors, les seves instal·lacions, que inclouen piscina, sales diverses i grans jardins, han estat escenari d'una gran diversitat d'esdeveniments, tant públics com privats, però majoritàriament vinculats a la cultura. Es tracta d'un mas fortificat datat en el segle XVI i que després, en el XIX, es va transformar en una finca senyorial. Segons recullen els responsables de l'entitat Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM), originàriament la masia formava part d'una extensa finca que incloïa la capella de Santa Susanna, una petita església romànica datada del 1189, un any en què es va rebatejar la vall d'Alfatà per la de Santa Susanna. L'element més característic de l'edifici és la torre de guaita construïda per Bartomeu Poch l'any 1584, a la part més antiga de la masia i amb la qual es comunicava a través del primer pis. Aquesta no és l'única construcció cilíndrica del municipi que pot presumir de ser una de les poblacions del Maresme que més ha conservat uns elements imprescindibles per afrontar els atacs continus de corsaris a la costa catalana. La família Poch en va ser propietària fins a mitjan segle XIX, quan va passar a mans de Josep de Ratés, un personatge molt ric i molt religiós que durant la tercera guerra Carlina va formar part del seguici reial i va aconseguir que el nomenessin Baró de Ratés. A ell correspon la construcció d'una canalització de més d'un quilòmetre que anava a buscar l'aigua de la font per nodrir un llac artificial a la mateixa finca. La part visible de l'edificació es coneix com a Paret d'en Ratés. Amb els anys, la propietat va anar canviant de mans i es va anar venent a trossos, fins que el consistori va veure l'oportunitat d'adquirir l'edifici amb la voluntat expressa de destinar-lo com a espai cultural.

La Masia de Can Ratés ha viscut etapes de gran esplendor com a focus cultural més enllà del municipi. L'any 2003, quan la crisi era molt lluny, l'Ajuntament va tirar endavant una de les seves apostes més ambicioses: un festival monogràfic dedicat a la figura i l'obra de Shakespeare. La qualitat dels espectacles internacionals i el magnífic escenari que suposava la masia mai no van ser discutits, però els costos que representava per a un poble tan petit en van acabar ofegant la iniciativa. Es va mantenir durant sis anys, l'últim, compartit amb Mataró que hi va renunciar al cap de poc.

Però a Can Ratés, que fins i tot té una llegenda recollida en un conte infantil, també s'hi han donat cita trobades com la Fira Màgica, que combina els elements esotèrics amb les medicines alternatives i actualment és la seu de diverses entitats, com ara la Federació Catalana Eqüestre, que s'hi va instal·lar el 2012 i de diferents tallers. Les seves sales s'han condicionat per fer tastets de vins, cerimònies de tot tipus i presentacions empresarials. És un indret històric preparat pels temps moderns.